Un partit va acabar 5-0 i l'altre 1-1, però fa més mal un empat cruel contra un rival directe, com la Pobla de Mafumet, que una derrota contundent al camp d'un aspirant al títol, com el Cornellà. L'afició de l'Olot va abandonar l'estadi municipal en silenci, cosa que sovint és pitjor que una escridassada. Va encaixar amb impotència un golàs de falta directa que ha abocat el conjunt olotí a una situació encara més delicada. És la mateixa que la de la setmana passada, però ara falta una jornada menys, i l'equip està anímicament abatut. La visita de la Pobla estava marcada en vermell. El conjunt tarragoní era el propietari del lloc de promoció de permanència i l'Olot necessitava pispar-l'hi per apropar-se a la permanència directa. De fet, tots els rivals havien empatat i tenia l'oportunitat perfecta per fer un cop de puny sobre la taula a casa, on sempre se sent còmode. Per l'escenari i pel tipus de rival, era el dia ideal per tornar a jugar bé a futbol. Ningú no pot negar que en la primera meitat l'equip de Santi Castillejo ho va intentar, però no se'n va acabar de sortir. Si bé va dominar els registres de possessió de la pilota, va topar amb una Pobla ben ordenada en defensa i que sabia a què jugava en atac. L'Olot va trobar a faltar fluïdesa en el seu joc i, en el descans, les dades deien que la Pobla de Mafumet havia arribat a xutar més vegades a la porteria contrària. Això sí, quan ho va fer amb punteria, es va trobar amb un bon August Conesa. L'habitual porter suplent de Wilfred va aprofitar la baixa de l'andalús per reivindicar-se com a titular i demostrar que la segona B no li va gran. Molt segur, i sense nervis, fins i tot va jugar amb els peus i va començar una jugada ben perillosa. Va enviar una gran pilota en profunditat per a Gato que l'extrem va acabar amb una passada de la mort massa curta. Molt sovint, l'Olot va haver de recórrer al joc per les bandes, però sempre va pecar del mateix mal: no saber acabar les jugades.