La segona B ha vist morir un gra­pat d'equips, sigui quina sigui la seva història, pro­cedència o situ­ació en la taula. La bom­bo­lla del totxo va enfon­sar alguns clubs, que van dei­xar de dis­po­sar de diners pri­vats i públics i van refor­mu­lar la cate­go­ria. Però si bé tots els clubs que van sobre­viure van abai­xar les des­pe­ses, la FEF no ha can­viat res al llarg dels anys i els clubs con­ti­nuen caient: l'Huracán va des­a­parèixer, i tres dels qua­tre equips cata­lans més ben clas­si­fi­cats (el Reus, el Lleida i el Saba­dell) no tenen diners per aca­bar el curs.

“Aquí no li sur­ten els números a ningú. És impos­si­ble”, reco­neix el pre­si­dent del Saba­dell, Antoni Reguant: “És impos­si­ble que un club pugui sobre­viure en aquesta divisió sense socis estratègics que apor­tin capi­tal”, explica. Reguant va dis­se­nyar un pro­jecte a prin­ci­pis de tem­po­rada que desem­bo­cava en la venda del club abans d'aca­bar el curs: “La rea­li­tat de tots els clubs de segona B és que ningú genera tants ingres­sos com els que la cate­go­ria exi­geix. No es pot man­te­nir un negoci per­ma­nent­ment defi­ci­tari”, i afe­geix: “Nosal­tres vam ven­dre un juga­dor, tenim un patro­ci­na­dor que paga com un de segona A, el camp ple de tan­ques publi­citàries, 2.500 socis i, ni de bon tros, la plan­ti­lla més cara. Si no ens sur­ten els números a nosal­tres, a qui li han de sor­tir?”, admet el pre­si­dent arle­qui­nat.