Richy torna a estar a disposició de Pablo Machín, un cop superades unes molèsties físiques, però és el primer d'assumir que, si no hi ha contratemps, difícilment jugarà. Fix el curs passat, amb una quarantena de partits, el gallec n'acumula tot just onze aquesta temporada, en què Pedro Alcalá li ha tret el lloc a l'eix. “Tinc ganes de jugar, com sempre, però la cosa està complicada. S'ha de ser clar i realista. I fins que no hi hagi sanció o lesió, que espero que no n'hi hagi, els que no juguem continuarem al peu del canó, esperant la nostra oportunitat.”

Richy admet que li costa pair la suplència –“parlant malament, estic fotut”– perquè no s'ho esperava després de jugar tant la temporada passada. Penedit d'haver renovat? “Sempre et passa pel cap, però mai saps què passarà. Vaig renovar per l'interès de l'entrenador i el director esportiu, estic molt bé a Girona i la meva família està contenta que continuï aquí. No esperava jugar tan poc, però s'ha de continuar treballant”, relata el central. Richy, que considera més dura la situació que viu aquesta temporada que la de la seva arribada a Montilivi, en què es va lesionar de gravetat al genoll. “Abans de la lesió, vaig jugar catorze o quinze partits. Aquest any, vaig començar jugant però vaig desaparèixer. I ja abans de l'operació de menisc estava fora de l'equip.” El gallec, això sí, reconeix que tampoc pot recriminar gaire res –“l'equip està treballant i funcionant bé”– i espera una recta final de lliga “carregada d'il·lusió”. “Som a Girona i sabem que l'afició sol trigar a engrescar-se, però esperem que la resposta sigui massiva i ens ajudi.”