L'Olot no podrà anar ni a recuperació. Ha deixat els deures per l'últim dia i ha suspès la temporada per mèrits propis. Prometia molt, i tothom s'esperava que fos un alumne exemplar, però mai no ho ha demostrat. Des que va fer el salt a segona B, sempre ha firmat cursos discrets, i aquest any ha decebut com ningú no es podia imaginar. Perdre el lloc que tant li va costar d'aconseguir a la categoria de bronze amb el potencial i el pressupost de la plantilla d'aquesta temporada és un crim contra el club i la seva gent. L'afició no es mereix tornar a tercera. Segur que molts dels culpables del descens trobaran un nou equip la temporada que ve i segur que guardaran un bon record d'Olot. Aquí hi han viscut tranquils –ben poca gent els ha retret res– i hi han cobrat bé, i al dia, cosa que no podrien dir si juguessin en algun club de play-off. És la trista realitat d'una segona B farcida de problemes, però malgrat tot, l'Olot s'hi volia mantenir fos com fos. I no només no ho ha aconseguit, sinó que ahir va confirmar el seu descens amb una derrota. Era una autèntica final i, com sempre, una barreja de factors va impedir que l'Olot la vencés. La proposta dels olotins era atacar des del minut u. El tècnic sabia que, més enllà de guanyar, havia d'intentar sortir a golejar per evitar un ensurt en el goal average amb la Pobla de Mafumet. Per això, va recuperar el 4-4-2 més propi de l'etapa de Rodri i va apostar per dos davanters. A l'hora de la veritat, ni Uri Santos ni Marcel Serramitja no van poder crear gaire perill a la porteria de Koke. L'excepció va ser un un contra un d'Uri que el porter va solucionar fent-se gros i tapant bé els seus tres pals. L'olotí va arribar a definir massa forçat i ho va fer al cos del rival. L'Olot tenia dificultats per arribar amb claredat a l'àrea valenciana i, mentrestant, l'Atlètic Llevant vivia força tranquil. De fet, als visitants els va sortir el partit perfecte. Al començament, van aprofitar els forats que els garrotxins van deixar entre la defensa i el mig del camp i els van desestabilitzar amb un parell de xuts interessants. Ara bé, quan van colpejar de veritat la rereguarda local va ser en la recta final de la primera meitat. Es van aliar amb la sort en una jugada que podria resumir perfectament tota la temporada de l'Olot. A tres minuts del descans, Juan Delgado va xutar al travesser, el rebot va anar a parar a l'esquena de Blázquez i el besaluenc, sense ni tan sols veure la pilota, es va marcar el 0-1 en pròpia porteria.