El buit de Carlos Martínez

L'Olot va perdre a l'estiu el davanter i pitxitxi de l'equip en els darrers tres cursos. El projecte ambiciós del Vila-real va atreure el davanter de Mataró, que va fer les maletes i va deixar un buit en l'atac garrotxí. La direcció tècnica havia d'encertar el substitut per no tenir problemes i va decidir fitxar Diego Sánchez. L'exjugador del Lleida Esportiu va arribar lesionat, quan millor estava es va malmetre el turmell i mai no ha gaudit de la continuïtat necessària per rendir a bon nivell. De fet, el relleu golejador en la primera volta ja el va agafar Alberto Perea, que va fer nou dianes abans de fitxar pel Barça B en el mercat d'hivern. Va ser llavors quan els de la Garrotxa van deixar escapar l'ocasió de fitxar un altre davanter per competir amb Diego. I és que en la segona volta ningú no ha pogut agafar el relleu golejador del manxec, fet que ha frenat l'equip i ha fet avortar qualsevol reacció.

La xacra a domicili

El fet de no guanyar a fora de casa en tota la temporada ha estat una altra de les lloses que han enviat l'Olot a tercera. En alguns partits apàtics, els olotins no han pogut enllaçar mai dos bons resultats. Després d'una derrota precisament a fora, al camp del Sabadell, Rodri va ser acomiadat i Castillejo va ocupar la banqueta fins diumenge passat. L'efecte revulsiu no va aparèixer amb el navarrès, que es va trobar una plantilla desfeta mentalment i amb certs futbolistes amb un nivell de compromís sospitós.

Tot això, i segurament altres decisions poc encertades, ha precipitat el descens de l'Olot a tercera, només tres cursos després d'haver pujat a segona B per primera vegada.