L'encarregat de redactar el llibre de la història del Reus ja pot anar reservant, com a mínim, un nou capítol. Aquell que expliqui el dia en què l'equip del Baix Camp va visitar un escenari gegant com El Sardinero i va sortir ovacionat per 17.926 ànimes, amb l'ascens a segona divisió A –sí, A– encarrilat. I és que després de la gloriosa exhibició que els homes de Natxo González van oferir ahir al Campos de Sport, només una catàstrofe evitaria el salt de categoria. El quadre roig-i-negre la va fer molt i molt grossa. Enorme. Va passar per sobre d'un històric de primera divisió com el Racing com si fos una d'aquelles màquines piconadores monstruoses que deixen l'asfalt impol·lut, pla i fi. Tres gols com tres sols de Vitor, Dinis i David Haro van fulminar un rival apàtic i nerviós, que va ser una joguina en mans d'un nen disposat a divertir-se. És igual si és en una cinta VHS, en un DVD o en un disc dur, però si s'és del Reus, els primers trenta minuts del partit d'ahir a Santander s'han de tenir enregistrats d'alguna manera. La resta també, però francament no valen tant la pena. Els pupils de Natxo González van jugar com els àngels i el Racing no va poder fer altra cosa que no fos veure-les venir. Alberto Benito, David Haro i Fran Carbia eren verí per les bandes. Ramon Folch, amb la batuta a la mà, feia sonar simfonies celestials. La rereguarda era un bloc de formigó armat i els portuguesos, tot i tenir fama de ser melancòlics de mena, van decidir posar alegria a tot plegat amb els gols. Ni en el millor dels somnis els roig-i-negres esperaven un escenari com el que van trobar. El Racing, poruc, no va voler ni va saber agafar les regnes del partit, contra un Reus atrevit, que va ofegar els locals des del minut u amb una pressió sufocant. En aquest context, els del Baix Camp van acaparar la pilota i van mimar-la, esperant que fos agraïda. L'estratègia no hauria pogut rutllar millor. Sense generar excessiu perill però mantenint el control i el rival a ratlla, van caure un parell de gols en menys de mitja hora. Qui va obrir la llauna va ser Vitor Silva, que va decidir exhibir tots els quirats que té en el millor moment i va resoldre davant Óscar Santiago amb un xut mil·limètric, molt ajustat al pal. Més enllà del portuguès, també cal atribuir el mèrit del gol a la precisa assistència d'Alberto Benito i a l'estrepitosa tasca defensiva dels locals, que van permetre a Vitor rematar amb totes les facilitats del món. El 0-1 va deixar més estabornit el Racing –sí, era possible– i el Reus va aprofitar l'avinentesa per mantenir el control i ampliar la diferència. Així, després d'un un contra un de David Haro amb el porter que el sentinella local va desviar a córner (20'), els roig-i-negres van tornar a posar-se els millors vestits de gala per celebrar un gol. En aquest cas l'autor va ser Dinis, que en el 28' va sorprendre la defensa local i va batre Óscar Santiago caçant un córner pentinat per Rafa García. Chapeau. 0-2 i partit controlat fins al descans. El Racing només va replicar amb una falta de Migue García que va sortir desviada fregant l'escaire.