Fent honor a la indústria metal·lúrgica que hi ha instal·lada a la ciutat, el Barakaldo va plantejar al Camp d'Esports una línia defensiva fèrria com l'acer. En aquest context, el Lleida ja podia controlar, que tenia autèntics problemes per generar perill. Els biscaïns, però, no comptaven amb el geni de Julen Colinas, que en el minut 36 es va treure del barret una canonada des de la frontal que va entrar ben col·locada, arran del pal. Un 1-0 que ja no canviaria en tot el partit i que permet als de la Terra Ferma afrontar la tornada amb garanties. L'extrem nascut fa 28 anys a Sant Sebastià està content com un gínjol. Com tot l'equip, vaja. “El partit estava tancat i teníem la consigna de xutar, perquè si no és molt difícil marcar”, explica l'atacant blau, que relata l'acció del gol: “Va ser una d'aquelles jugades en què ho veus clar i engaltes la pilota amb tota l'ànima. I vaig tenir la fortuna que va entrar.” Colinas ho explica amb un somriure d'orella a orella, perquè el gol té un valor d'or –l'1-0 és la millor victòria per la mínima possible– i també perquè va viure una experiència com les que va venir a buscar. “Estic enamorat del Lleida, de l'ambient que hi ha en aquests partits. Vaig venir per viure aquest tipus de partits, mai havia jugat amb tanta gent i només puc tenir paraules d'agraïment amb el públic”, explicava el donostiarra, que ja va viure l'ambient del Camp d'Esports com a visitant, amb la samarreta del Toledo, en el play-off de fa dues temporades.

Ara Julen Colinas, que enguany ja ha estat una peça clau en l'atac del Lleida i ha marcat sis gols en la lliga, està centrat en la tornada de diumenge que ve a Barakaldo. I és que l'1-0 és bo, però ni de bon tros definitiu. L'extrem blau, que coneix molt bé el grup basc, creu que tocarà suar de valent la cansalada. “Visitem un camp complicat, en què la gent pressiona molt, i sofrirem”, afirma Colinas, que creu que cal mantenir la línia: “Hem de ser fidels al nostre estil, si no el mantinguéssim ens equivocaríem, perquè no sabem jugar a una altra cosa.”