Una fogonada d'or

Fent honor a la indústria metal·lúrgica que hi ha ins­tal·lada a la ciu­tat, el Barakaldo va plan­te­jar al Camp d'Esports una línia defen­siva fèrria com l'acer. En aquest con­text, el Lleida ja podia con­tro­lar, que tenia autèntics pro­ble­mes per gene­rar perill. Els biscaïns, però, no comp­ta­ven amb el geni de Julen Coli­nas, que en el minut 36 es va treure del bar­ret una cano­nada des de la fron­tal que va entrar ben col·locada, arran del pal. Un 1-0 que ja no can­vi­a­ria en tot el par­tit i que per­met als de la Terra Ferma afron­tar la tor­nada amb garan­ties. L'extrem nas­cut fa 28 anys a Sant Sebastià està con­tent com un gínjol. Com tot l'equip, vaja. “El par­tit estava tan­cat i teníem la con­signa de xutar, perquè si no és molt difícil mar­car”, explica l'ata­cant blau, que relata l'acció del gol: “Va ser una d'aque­lles juga­des en què ho veus clar i engal­tes la pilota amb tota l'ànima. I vaig tenir la for­tuna que va entrar.” Coli­nas ho explica amb un som­riure d'ore­lla a ore­lla, perquè el gol té un valor d'or –l'1-0 és la millor victòria per la mínima pos­si­ble– i també perquè va viure una experiència com les que va venir a bus­car. “Estic ena­mo­rat del Lleida, de l'ambi­ent que hi ha en aquests par­tits. Vaig venir per viure aquest tipus de par­tits, mai havia jugat amb tanta gent i només puc tenir parau­les d'agraïment amb el públic”, expli­cava el donos­ti­arra, que ja va viure l'ambi­ent del Camp d'Esports com a visi­tant, amb la samar­reta del Toledo, en el play-off de fa dues tem­po­ra­des.

Ara Julen Coli­nas, que enguany ja ha estat una peça clau en l'atac del Lleida i ha mar­cat sis gols en la lliga, està cen­trat en la tor­nada de diu­menge que ve a Barakaldo. I és que l'1-0 és bo, però ni de bon tros defi­ni­tiu. L'extrem blau, que coneix molt bé el grup basc, creu que tocarà suar de valent la can­sa­lada. “Visi­tem un camp com­pli­cat, en què la gent pres­si­ona molt, i sofri­rem”, afirma Coli­nas, que creu que cal man­te­nir la línia: “Hem de ser fidels al nos­tre estil, si no el man­tinguéssim ens equi­vo­caríem, perquè no sabem jugar a una altra cosa.”