Doncs ja va ser apoteòsic el que vam viure en l'última jornada, en quedar campions al camp del Cornellà, i ara estem molt contents perquè hem fet un pas importantíssim per pujar a segona A amb la victòria a l'estadi del Racing. Això sí, no hi ha res fet. El mateix que vam fer nosaltres allà ho poden fer ells, que no estem parlant de qualsevol equip: ens ha tocat el rival més històric. Per tant, precaució i prudència.

El cas tan recent del Girona [va guanyar 0-3 a La Romareda en el play-off d'ascens a primera i després va perdre a casa 1-4] el tenim tots a la retina, i això ens ajuda a ser cauts i no fer volar coloms. Queden 95 minuts i ja veurem què passa. Ara bé, som prudents, però això no vol dir que no haguem fet ja un pas important o que estiguem acollonits.

Ells estan molt conscienciats i veuen encara més la dificultat de tot plegat del que ho faig jo, ja que són els que estan al peu del canó. Els he vist molt centrats i amb ganes que sigui diumenge. Segur que donaran el màxim perquè això no se'ns escapi.

Aquests dos últims anys, en què el Reus ha apostat per un projecte ambiciós, l'equip ha fet història. La temporada passada ja vam fer play-off tot i que ens van eliminar a la primera i enguany hem de recordar que ja vam jugar una eliminatòria de copa contra l'Altético, que ara juga la final de la Champions. I ara hi hem de sumar el campionat de segona B, en un grup complicadíssim, i el que vam viure diumenge. Estem fent història i Déu vulgui que diumenge, a les vuit, puguem assolir un ascens que el club, la ciutat i la comarca estan desitjant.

Segurament, per qui no hagi seguit l'equip durant l'any, aquest és el partit que crida més l'atenció, però jo no m'he perdut cap jornada i he de dir que el Reus ja va fer un parell de partidassos, al camp de l'Hèrcules i al de l'Eldenc. En tot cas, és evident que, per la transcendència que tenia l'anada a Santander, aquest partit ha tingut una dimensió molt gran. Hi hem arribat molt bé.

Quan vas a aquests estadis notes que hi ha un passat d'equip gran. Això també passa al camp de l'Hèrcules, al del Sabadell, al Miniestadi o al Vicente Calderón, quan hi vam anar a la copa. Un cop hi ets, et fan sentir president de primera sense ser-ho [riu].

Sí, tot això que estem fent té un valor que avui no se li està donant, però que s'ha de reconèixer. Venim d'uns anys de ser a tercera divisió i a segona B, en què a segona B fèiem equips justets per salvar-nos, que no hi havia recursos. Al Reus, l'arribada del senyor Joan Oliver com a màxim accionista ens ha donat un ventall de possibilitats molt més gran, i la prova la tenim sent on som. Sense ell, això no hauria estat possible.

Li hauria dit a la persona que hagués plantejat aquesta situació: “T'has tornat boig!” Lògicament, amb el que teníem, les possibilitats que hi havia i la crisi que es presentava al país, batallar per pujar a segona A era impensable.

No, no, encara no! [Riu]. He parlat amb periodistes i em treien la situació de rebre el Getafe o el Rayo. Ara, però, no toca parlar d'això, que queda un partit. Sí, hem fet un pas molt important, però centrem-nos en diumenge. Fem possible l'ascens, i després parlem-ne.