De menys a més

Va entrar molt millor a dins del partit l'Alcorcón, que va dominar la pilota i va aconseguir inquietar Becerra en un córner i una pilota penjada a l'àrea. Massa tancat en la seva parcel·la, al Girona la pilota li durava poc. Tot i que la transcendència dels punts era màxima per als dos equips, feia la sensació que els locals duien uns quilos més de plom a les cames. Però, en el futbol, l'antídot que tot ho cura és el gol. I els de Machín van picar primer. El va marcar Rubén Sobrino, que va fer una recuperació en l'acció immediatament posterior a una aturada de Dmitrovic després d'una jugada marca de la casa de Borja García. L'1-0 va carregar d'energia i positivisme els locals, que van aprofitar la inèrcia del gol i que l'Alcorcón estava mig estabornit per guanyar uns metres i espolsar-se el domini dels grocs. Amb Clerc molt actiu per l'esquerra, Borja Garcia recreant-se en cada acció i excitant la graderia i Rubén Sobrino fent gala d'una verticalitat molt benvinguda, els locals van agafar les regnes del partit. Cada recuperació dels madrilenys ja era més lluny de l'àrea dels rivals i amb molts metres al davant per fer les transicions. En atac estàtic, als visitants els va costar molt generar. En accions a pilota parada van crear una mica més de neguit.

Control absolut

Fa cinc partits que Becerra no encaixa ni un gol a Montilivi. I ahir va tornar a mantenir la porteria immaculada. Jugui qui jugui, els tres centrals del Girona sempre són fiables. Va ser tota una sorpresa veure Lejeune a l'onze després que a Valladolid s'escampés com la pólvora que possiblement tenia els lligaments encreuats trencats, en una passada de frenada gairebé sense precedents. També va sobtar la presència al carril dret d'Aday, però és clar que, si està bé, les seves prestacions superen les dels seus companys. I Clerc no acaba mai les piles. Com tampoc Pere Pons. L'exercici defensiu del Girona va ser encomiable i a David Rodríguez (18 gols) gairebé ni se'l va veure. I encara menys a Óscar Plano i a Álvaro Rey.

Machín va airejar el mig del camp amb Granell (per Eloi) i va assegurar la dreta amb Maffeo (per Aday). El Girona tenia el partit controlat, però de cap manera al sac i lligat. Li ho va tenir a partir del 2-0 marcat per Cristian Herrera, un gol d'oportunisme després que Dmitrovic escopís el potent xut de Granell. Abans de la segona diana local, el tècnic de l'Alcorcón havia fet sortir Collantes, però quan hi va posar Mayor ja era tard. Els visitants van tenir uns minuts on van perseguir el 2-1 que encara els hauria donat algunes esperances, però l'efervescència va durar ben poc i de seguida van tirar la tovallola. Fins i tot l'afició –bona entrada i bona resposta de la grada– ho va veure clar i va fer l'onada abans d'hora. Montilivi contagiava alegria, possiblement perquè veu l'equip sencer, amb empenta, en dinàmica positiva i capaç de tot.