El ‘play-off' ja és a tocar

De menys a més

Va entrar molt millor a dins del par­tit l'Alcorcón, que va domi­nar la pilota i va acon­se­guir inqui­e­tar Becerra en un córner i una pilota pen­jada a l'àrea. Massa tan­cat en la seva par­cel·la, al Girona la pilota li durava poc. Tot i que la trans­cendència dels punts era màxima per als dos equips, feia la sen­sació que els locals duien uns qui­los més de plom a les cames. Però, en el fut­bol, l'antídot que tot ho cura és el gol. I els de Machín van picar pri­mer. El va mar­car Rubén Sobrino, que va fer una recu­pe­ració en l'acció imme­di­a­ta­ment poste­rior a una atu­rada de Dmi­tro­vic després d'una jugada marca de la casa de Borja García. L'1-0 va car­re­gar d'ener­gia i posi­ti­visme els locals, que van apro­fi­tar la inèrcia del gol i que l'Alcorcón estava mig esta­bor­nit per gua­nyar uns metres i espol­sar-se el domini dels grocs. Amb Clerc molt actiu per l'esquerra, Borja Gar­cia recre­ant-se en cada acció i exci­tant la gra­de­ria i Rubén Sobrino fent gala d'una ver­ti­ca­li­tat molt ben­vin­guda, els locals van aga­far les reg­nes del par­tit. Cada recu­pe­ració dels madri­lenys ja era més lluny de l'àrea dels rivals i amb molts metres al davant per fer les tran­si­ci­ons. En atac estàtic, als visi­tants els va cos­tar molt gene­rar. En acci­ons a pilota parada van crear una mica més de neguit.

Con­trol abso­lut

Fa cinc par­tits que Becerra no encaixa ni un gol a Mon­ti­livi. I ahir va tor­nar a man­te­nir la por­te­ria imma­cu­lada. Jugui qui jugui, els tres cen­trals del Girona sem­pre són fia­bles. Va ser tota una sor­presa veure Lejeune a l'onze després que a Valla­do­lid s'escampés com la pólvora que pos­si­ble­ment tenia els lli­ga­ments encre­uats tren­cats, en una pas­sada de fre­nada gai­rebé sense pre­ce­dents. També va sob­tar la presència al car­ril dret d'Aday, però és clar que, si està bé, les seves pres­ta­ci­ons superen les dels seus com­panys. I Clerc no acaba mai les piles. Com tam­poc Pere Pons. L'exer­cici defen­siu del Girona va ser enco­mi­a­ble i a David Rodríguez (18 gols) gai­rebé ni se'l va veure. I encara menys a Óscar Plano i a Álvaro Rey.

Machín va aire­jar el mig del camp amb Gra­nell (per Eloi) i va asse­gu­rar la dreta amb Maf­feo (per Aday). El Girona tenia el par­tit con­tro­lat, però de cap manera al sac i lli­gat. Li ho va tenir a par­tir del 2-0 mar­cat per Cris­tian Her­rera, un gol d'opor­tu­nisme després que Dmi­tro­vic escopís el potent xut de Gra­nell. Abans de la segona diana local, el tècnic de l'Alcorcón havia fet sor­tir Collan­tes, però quan hi va posar Mayor ja era tard. Els visi­tants van tenir uns minuts on van per­se­guir el 2-1 que encara els hau­ria donat algu­nes espe­ran­ces, però l'efer­vescència va durar ben poc i de seguida van tirar la tova­llola. Fins i tot l'afició –bona entrada i bona res­posta de la grada– ho va veure clar i va fer l'onada abans d'hora. Mon­ti­livi con­ta­gi­ava ale­gria, pos­si­ble­ment perquè veu l'equip sen­cer, amb empenta, en dinàmica posi­tiva i capaç de tot.