Girona

Com una aparició

La irrupció de Rubén Sobrino en el tram final de lliga és una gran notícia per al Girona, que a l'estiu va lluitar molt per portar-lo a Montilivi

El davanter, que ha enllaçat dues titularitats, ja s'ha oblidat del calvari de la lesió que el va mantenir gairebé vuit mesos fora de combat

Va haver de fer autèntics equi­li­bris el Girona per dur Rubén Sobrino a Mon­ti­livi. El davan­ter, que tenia ofer­tes de clubs de pri­mera divisió, va aca­bar ater­rant-hi a través del Manc­hes­ter City, que va haver d'arri­bar a un acord amb la Pon­fer­ra­dina i el Real Madrid (tenien els drets del fut­bo­lista a mit­ges) i treure el talo­nari. I després de sig­nar un con­tracte per qua­tre tem­po­ra­des amb els Citi­zens, el destí de Sobrino va ser una cessió al Girona. Va ser un dels reforços més il·lusi­o­nants, no pas pel que havia fet amb l'equip del Bierzo (només cinc gols) sinó pel poten­cial que té. Aquest havia de ser l'any de la seva explosió, però una lesió mal diagnos­ti­cada i encara més mal curada l'ha mar­ti­rit­zat el que no està escrit i s'ha per­dut gran part del curs.

A temps?

Titu­lar a Valla­do­lid i con­tra l'Alcorcón, la irrupció de Sobrino és una molt bona notícia per al juga­dor i també per al Girona. I ara que tot­hom està cas­ti­gat física­ment i amb el llum de reserva encès, treure's de la màniga un juga­dor així és com una apa­rició. “Fa set­ma­nes que estic bé, però em fal­tava sal­tar a la gespa i tor­nar a sen­tir-me fut­bo­lista. Ara he acon­se­guit entrar i penso que vaig fer un bon par­tit. No m'espe­rava començar a jugar en la jor­nada 41, però l'impor­tant és que de la lesió ni me'n recordo i que puc arri­bar al final de lliga en ple­nes con­di­ci­ons per aju­dar l'equip a clas­si­fi­car-se per al play-off i a llui­tar per l'ascens.”

Exju­ga­dor de la Pon­fer­ra­dina la tem­po­rada pas­sada, Rubén Sobrino té molt clars els colors que defensa. “L'empat no ens ser­veix. L'únic que ens garan­teix la fase d'ascens són els tres punts. I si podem ser quarts o cin­quens, millor que sisens”, va reblar. Del seu exe­quip, admet que la neces­si­tat que tenen de sumar els tres punts els pot anar en con­tra: “Tots dos ens juguem moltíssim. Però no és el mateix llui­tar per una cosa fotuda com és la per­manència que fer-ho per tenir pos­si­bi­li­tats de pujar a pri­mera divisió.”

Sobrino va reconèixer que la Pon­fer­ra­dina està lluny de ser l'equip fia­ble que va ser la tem­po­rada pas­sada: “Hi havia un bon grup, però a l'estiu li van mar­xar molts juga­dors, no sé ben bé per què. I en el mer­cat d'hivern han per­dut Yuri, que era un dels millors juga­dors de segona A. Els falta gol, però també més coses. Han apos­tat per altres fut­bo­lis­tes i no els ha sor­tit del tot bé.” Mal­grat tot, Sobrino reco­neix que El Toralín sem­pre és com­pli­cat: “La Pon­fer­ra­dina és més fia­ble a casa, però és un camp que tam­poc ens ha d'espan­tar.”

A Pon­fer­rada tor­narà a coin­ci­dir amb l'empor­danès Alan Baró, que va ser pre­ci­sa­ment qui el va lesi­o­nar en un entre­na­ment. “Va ser un cop total­ment fortuït”, recorda el fut­bo­lista, nas­cut avui fa 24 anys a Dai­miel (Ciu­dad Real). També hi va afe­gir que, tot i que allà hi va dei­xar molts amics, en les últi­mes set­ma­nes no ha man­tin­gut con­tac­tes amb els seus excom­panys.

En clau de futur

L'any d'inac­ti­vi­tat de Sobrino a Mon­ti­livi farà com­pli­cat que el fut­bo­lista pugui fer un gran salt a un altre equip a final de curs. El davan­ter no va tan­car les por­tes a con­ti­nuar una altra tem­po­rada al Girona. “Si el club ho veu bé i arri­bem a un acord, no es pot des­car­tar res”, va afir­mar. Fins al moment, el punta ha dis­pu­tat només nou par­tits (514 minuts) i ha mar­cat dos gols, l'últim dels quals diu­menge con­tra l'Alcorcón, que li va sig­ni­fi­car una gran injecció de con­fiança.

AMBICIÓS

Vol els tres punts de Ponferrada per poder aspirar a la quarta o a la cinquena posició

EN CLAU DE FUTUR

El davanter, que pertany al City, deixa la porta oberta a seguir un any més al Girona
És clar que a ningú li agrada que un exequip seu [la Ponferradina] pugui perdre la categoria, però sóc del Girona i hem de mirar per a nosaltres mateixos
Fa temps que estic bé físicament. Quan no entres en una convocatòria t'entren dubtes, però no he deixat de treballar en cap moment
De la lesió no en queda ni rastre, però la realitat és que he començat a jugar en la jornada 41. És molt temps perdut
Rubén Sobrino
davanter del girona
No ens ha d'espantar cap camp, i menys El Toralín. És cert que el públic els animarà a ells, però també són els que tenen més pressió
A la Ponferradina li falta gol i també més coses. L'any passat hi havia molt bon grup, però van marxar molts jugadors. I la baixa a l'hivern de Yuri és cabdal

A Ponferrada, 41 partits de 42 possibles

A diferència de la seva etapa al Girona, Rubén Sobrino va tenir molt de protagonisme el curs passat a la Ponferradina (a la imatge, agenollat en el partit contra el Llagostera després de rebre una falta d'Alcalá). Rubén Sobrino va disputar 41 partits (2.299 minuts) i va marcar cinc gols, un dels quals contra el Girona (3-0). Només es va perdre el duel a Las Palmas (jornada 31).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)