Curt­cir­cuit

L'única cosa de pri­mera divisió que va exhi­bir el Girona va ser la monu­men­tal des­con­nexió de l'inici de par­tit. Els giro­nins, que feia qua­tre par­tits que man­te­nien imper­me­a­ble i tan­cada amb cade­nat la por­te­ria de Becerra, van començar el par­tit amb el peu esquerre i van donar ales a un rival que sem­blava tenir assu­mit que afron­tava el par­tit en infe­ri­o­ri­tat moral, física i també d'efec­tius.

Els giro­nins van res­sus­ci­tar Xisco, que en els onze últims par­tits havia mar­cat un gol i que sem­blava que els seus dies en la LFP esta­ven comp­tats. És obvi que el davan­ter del Còrdova va saber reco­llir la brossa que el seu rival va dei­xar escam­pada a dins l'àrea. En l'1-0, la des­con­nexió defen­siva va ser abso­luta. Tant dels que havien de guar­dar la banda esquerra (Kiko Oli­vas i Clerc) com els que havien d'escom­brar l'àrea (Richy i Alcalá). Encara va ser pit­jor que l'equip no es rearmés amb cele­ri­tat i con­cedís una segona arri­bada letal a l'àrea dels locals, resolta un altre cop per un Xisco que segur que ahir va acon­se­guir que un equip de segona A piqui l'ham la tem­po­rada que ve. Des­co­ne­guts i deso­ri­en­tats, el des­ga­vell visi­tant encara hau­ria pogut ser més greu si l'intent de refús de Kiko Oli­vas hagués tro­bat la xarxa de Becerra i no pas el pal (23'). Un 3-0 sí que hau­ria estat la sentència.

A con­tra­cor­rent

Men­tre l'afició cor­do­vesa es fre­gava els ulls, el Girona va trac­tar de reor­ga­nit­zar-se com va poder. Era evi­dent que el pro­blema era més men­tal que no pas físic, però calia fer un pas enda­vant perquè el 2-0 era un resul­tat deso­la­dor. També era impe­ra­tiu que la defensa se centrés i que ni Kiko Oli­vas (poc ave­sat a jugar a l'esquerra), Richy (de moral fràgil) i Alcalá (més acos­tu­mat a jugar per l'eix que no pas a la dreta) no hi dones­sin mol­tes vol­tes ni rebo­bi­nes­sin. Amb l'eix cen­tral fet un manyac de ner­vis, el Girona hau­ria estat una presa molt fàcil.

La neces­si­tat dels visi­tants de fer un pas enda­vant va anar acom­pa­nyada amb la lec­tura que va fer el Còrdova després del 2-0. Els locals, als quals sem­blava que ja els estava bé el 0-0 abans que se'ls apa­regués la verge per par­tida doble, no van tenir ni un pro­blema a fer un pas enrere i a jugar a veure-les venir. El Girona va acon­se­guir el coman­da­ment de la situ­ació. Va mono­po­lit­zar la pilota, la va moure a dreta i a esquerra i va arri­bar sovint a la fron­tal de l'àrea. El pro­blema és que quan era l'hora d'entrar-hi per inten­tar fer mal, s'apa­ga­ven els llums. Encara sort que va arri­bar el 2-1, en una acció poc cohe­si­o­nada i amb Cris­tian Her­rera caçant una pilota solta dins l'àrea. El gol visi­tant va donar molt d'aire. Tant, que pot ser la clau de volta de l'eli­mi­natòria.

Sense malícia

Rear­mats, ara sí, men­tal­ment, el Girona va con­ti­nuar insis­tint. Llàstima que va ser un joc molt horit­zon­tal, tant quan la tenia Borja García com quan la tenia Gra­nell. La major pro­fun­di­tat la van donar els car­ri­lers, sobre­tot Car­los Clerc, incan­sa­ble per l'esquerre, però també Maf­feo. Si a la pri­mera part el Còrdova ja havia fet un pas enrere, en la segona part va sem­blar que volia guar­dar el 2-1 com si fos un tre­sor, mal­grat que la seva afició no va estar gens d'acord amb el camí que aga­fava el par­tit i en algu­nes fases de la segona mei­tat, de monòleg gironí, es van escol­tar alguns xiu­lets de des­a­pro­vació.

El Còrdova, que ja no s'havia acos­tat a la por­te­ria de Becerra en l'última mitja hora de la pri­mera part, tam­poc no ho va fer en tota la segona. El domini del Girona, però, va ser molt entre come­tes. Massa horit­zon­tal i pre­vi­si­ble. L'equip va fer molt bé la pressió i la recu­pe­ració, però li va fal­tar gus­pira. Pablo Machín, a més, va tri­gar molt a moure fitxa i no va fer el pri­mer canvi fins al minut 77. L'entrada d'Eloi (per Gra­nell) va can­viar ben poca cosa. El segon canvi també va ser natu­ral (Mata va tenir 11 minuts mal comp­tats per inven­tar-se un gol sal­va­dor, però no va gau­dir ni d'una sola ocasió) i el ter­cer (Rubén Alca­raz per Borja García) es va fer amb la missió de pre­ser­var el 2-1, ja que un ter­cer gol local sí que hau­ria estat del tot letal.

En cap moment el Girona va dei­xar d'insis­tir davant la por­te­ria de Razak, inse­gur durant gai­rebé tot el par­tit perquè no va blo­car ni una pilota i va ofe­rir símpto­mes de vul­ne­ra­bi­li­tat cada vegada que els visi­tants es van acos­tar als seus domi­nis. Tot i això, el por­ter ghanès encara va ser l'heroi en sal­var el seu equip del 2-2 en una falta de Rubén Alca­raz que no va ser gol de mira­cle per l'àgil esti­rada de l'africà, amb una doble inter­venció de mèrit. Era ja el temps afe­git i l'última opor­tu­ni­tat del Girona d'anar-se'n de Còrdova amb un resul­tat posi­tiu, cosa que no va acon­se­guir i que l'obli­garà a jugar-s'ho tot a l'estadi de Mon­ti­livi.