No, no és cap somni. El Lleida jugarà l'eliminatòria definitiva per pujar a segona A després d'haver sentenciat també el Real Madrid Castella. Això és gran, però més gran és la manera com s'ha aconseguit. Els pupils d'Imanol Idiakez, un grup humà que deixarà empremta a la Terra Ferma passi el que passi d'aquí quinze dies, va exhibir-se a Valdebebas i va guanyar el filial blanc de forma contundent, marcant tres gols com tres sols i no encaixant-ne cap ni un. Bravo. Va tenir, això sí, la inestimable col·laboració del porter Carlos Abad, que va expulsar-se en el minut 30 després de fer caure Colinas quan l'atacant blau ja no tenia res a fer. Penal, 0-1 i eliminatòria encarrilada. El mèrit de tot plegat, però, va ser del Lleida, que en un exercici de maduresa va sotmetre un Castella verd i precipitat, que acabaria desesperat, víctima d'un rondo gegant al seu propi camp. Contenir les virtuts i explotar els defectes. Aquesta era la consigna clara que tenia el quadre del Segrià i les coses no haurien pogut sortir millor en el primer temps. D'entrada, perquè el Castella, que havia d'assetjar Crespo, va tornar a pecar de precipitació. Però també perquè aquestes presses i l'ansietat per obrir la llauna van propiciar unes badades defensives pròpies d'equip de col·legi. I tot això era terreny adobat per a la classificació del Lleida. Tal com era previsible, el filial madridista va saltar a la gespa disposat a cruspir-se el conjunt blau. Però quan es tracta de menjar, més val mastegar a poc a poc. Engolir és sinònim d'indigestió. I ara els blancs ja ho saben. Així, tot i dominar en la primera mitja hora, el rigor defensiu del Lleida, les sempre encertades intervencions d'Ivan Crespo i les presses, van impedir al Castella obrir la llauna. Mariano i, sobretot, Álvaro, van fer anar de corcoll la rereguarda blava en els primers instants, però res. Els d'Idiakez, en les indecisions locals, també van generar perill. De fet, fruit d'una pèrdua de pilota d'Enzo Zidane, arribaria l'acció que canviaria el partit. Colinas va plantar-se sol davant Carlos Abad, el va intentar driblar i, tot i que se li va escapar el control, el porter va fer-lo caure de manera molt innocent. Penal i expulsió. Marc Martínez va agafar la responsabilitat des dels onze metres i, amb la sang freda d'un franctirador, va col·locar la pilota a l'esquerra del porter. Gol i eliminatòria encarrilada. I és que el 0-1 i el fet de jugar amb un home menys va estabornir el Castella, que va quedar descol·locat, conscient que, contra aquest Lleida ple de virtuts, remuntar seria impossible.