Intensitat i poc més

Tot i que la primera meitat va tenir molt de ritme i d'intensitat, analitzat el partit de manera global els 45 minuts van acabar tenint poc pes. Machín va fer quatre retocs a l'onze, però especialment dos van ser sorprenents: la suplència d'Alcalá i la titularitat de Lekic. El tècnic va apostar per la millor sortida de pilota de Richy i també es va decantar pel serbi, que no havia tingut ni un sol minut en els quatre darrers partits. Possiblement Machín va pensar que Rubén Sobrino podria donar més desequilibri sortint en la segona part, amb la defensa rival un pèl més cansada. Els altres dos canvis (Eloi per Granell i Aday per Maffeo) eren per donar més frescor i tenir a la gespa jugadors descansats que no van actuar a Còrdova. Oltra va calcar l'onze, amb el risc que l'energia dels andalusos minvés amb el pas dels minuts.

Tot i la bona posada en escena del Girona, el Còrdova es va plantar bé al darrere i fins i tot se'l va veure més tranquil que dijous passat actuant com a local. Va patir relativament amb la sortida decidida dels de Machín, però mica en mica va desactivar un per un tots els arguments dels gironins. Va tapar bé Borja García i també els carrils. I quan la pilota arribava a Cristian Herrera i a Lekic, els dos puntes estaven lluny de la porteria i normalment en inferioritat numèrica amb els defensors.

Tot es complica

El Girona en feia prou amb l'1-0 i va avisar dues vegades Razak només de començar la segona meitat. L'equip semblava més decidit que mai a posar la directa i a passar per sobre del rival, però el Còrdova va reaccionar i va tenir els millors minuts en l'inici de la segona meitat. Lejeune va evitar que una assistència de Fidel arribés a Xisco, que només l'hauria hagut d'empènyer (53'). El córner següent va acabar amb una rematada franca de cap alt de Raúl de Tomás lliure de marcatge (54'). A la tercera, el Còrdova no va perdonar i els dos futbolistes que al Nuevo Arcángel es van associar per fer el 2-0 –Caballero i Xisco– van ser també els protagonistes del 0-1.

Quedaven 35 minuts i el Girona havia de marcar dos gols. Just després que Xisco batés per tercera vegada en quatre dies Becerra, Montilivi va reaccionar amb crits de suport cap a l'equip, que a partir d'aquí va accelerar totes les seves accions conscient que si no arriscava, la temporada s'acabava ahir. Borja García va trigar nou minuts a marcar l'1-1, que també va servir per diexar clar que Razak no ofereix al Còrdova ni la meitat de garanties que Becerra al Girona. L'empat va animar tothom, sobretot els locals. Machín ja havia mogut fitxa al descans –Granell i Sobrino van substituir Eloi i Lekic– i el Girona va posar les revolucions al límit. El Còrdova es defensava com podia, però ja no sortia del cau. I els locals posaven cada vegada amb més dificultats Razak, que hi va posar de la seva part en la rematada d'Aday que va provocar que Montilivi esclatés. El 2-1 conduïa a la pròrroga, que si beneficiava a algun equip era al Còrdova, ja que al Girona el resultat li valia si l'aguantava en els 30 minuts suplementaris.

Pròrroga elèctrica

Els primers 15 minuts del temps extra van ser un màster del Girona, que va amagar la pilota a un rival que es va quedar de seguida amb deu per l'expulsió d'Stankevicius (93'). No es pot dir el mateix de la segona part, on el Còrdova va cremar les naus –l'últim canvi d'Oltra va ser prescindir d'un home del mig del camp per donar entrada a Pineda– i el Girona va acceptar un intercanvi de cops que no el beneficiava en absolut.

El partit es va desbocar per complert en la segona part i això només podia beneficiar els andalusos, que marcant un gol haurien obligat el Girona a fer-ne dos (on és l'avantatge per a l'equip millor classificat?). Els visitants van sembrar el pànic a Montilivi amb un possible penal de Maffeo a Fidel (114'), amb una rematada de cap de De Tomás (116') i amb una volea de Fidel (119'). Aquesta última ocasió, ja amb 3-1 en el marcador, un gol de Cristian Herrera que va acabar essent una anècdota, perquè si Becerra no atura l'últim xut, el 3-2 hauria estat letal.