Les 450 entra­des que l'Osa­suna va ofe­rir al Girona –els navar­re­sos tin­dran les matei­xes dis­sabte, més enllà de les que alguns espa­vi­lats hagues­sin pogut adqui­rir per inter­net– es van esgo­tar i el Girona es va pre­sen­tar a El Sadar ben acom­pa­nyat. Dis­cu­tir la cridòria dels navar­re­sos era impos­si­ble, perquè és una de les afi­ci­ons més ani­ma­des i l'estadi estava ple, però els giro­nins van estar a l'altura. No ja només durant el par­tit, sinó força hores abans. Els qua­tre auto­cars orga­nit­zats pel club van sor­tir al matí de Mon­ti­livi, però cap al mig­dia ja hi havia força afi­ci­o­nats al cen­tre de Pam­plona. L'autobús de l'equip va tenir una rebuda espec­ta­cu­lar a l'estadi, cinc quarts abans del par­tit. Un cop al camp, els segui­dors es van situar en un dels extrems de tri­buna. I no van parar d'ani­mar –amb crits com “Que boti Mon­ti­livi!” o “Els giro­nins som collo­nuts”– mal­grat estar en infe­ri­o­ri­tat davant d'una afició que no para mai.

Durant el par­tit, agents de segu­re­tat pri­vada, molt pen­dents de la zona visi­tant, van insis­tir als afi­ci­o­nats del Girona que ocu­pes­sin els seus seients i no s'acu­mu­les­sin junts, i fins i tot en van fer sor­tir un.