Girona

MARTA MADRENAS

ALCALDESSA DE GIRONA

“N'estic convençuda: pujarem”

“Els jugadors estan excelsos. Tota la segona volta ha estat espectacular. Els espectadors ens ho hem passat genial i és una il·lusió que s'encomana”

“Des de l'Ajuntament intentarem ajudar i acompanyar el club en tot el que estigui a les nostres mans”

Si ara és important fer
la ciutat esportiva,
en cas que es pugi
a primera serà imprescindible.
S'haurà de fer sí o sí
Amb un equip de bàsquet femení al més alt nivell, igual que l'hoquei, el futbol a primera seria la cirereta del pastís
Les reformes que calgui fer a l'estadi per estar a primera les haurà d'assumir
el club, que rebrà molts més ingressos
El que m'agrada més
és que juguen com
un equip. No hi ha individualismes i lluiten moltíssim, amb sacrifici
i coratge

Marta Madrenas, l'alcaldessa de Girona, segueix l'equip de la ciutat des de ben petita i rarament es perd cap partit. Viu les victòries amb la il·lusió dels grans aficionats, i les derrotes les pateix com qui més.

El Girona està a 90 minuts de primera, però haurà de remuntar un gol... és optimista?
Sí. Hem demostrat altres vegades que som capaços de remuntar. El Girona està treballant amb molt esperit de sacrifici, valor i coratge.
Va assumir el càrrec d'alcaldessa amb la temporada molt avançada, però no li venia precisament de nou anar al camp.
Sempre hi vaig. Cada cap de setmana que juguen a casa, amb els meus fills. Aquesta temporada crec que no he fallat cap dia.
De fet, el bateig d'alcaldessa no el va fer a la llotja, sinó al seu seient habitual. Per què?
Com que sempre ho havia fet així, i anant-hi amb els fills... ho gaudim més estant a baix al nostre seient, amb més llibertat.
Els gironins han trigat molt a omplir l'estadi, però la fal·lera ha acabat arribant.
Tinc la impressió que aquest any de mitjana, en general, hi ha anat més gent que l'any anterior. El que passa és que el darrer mes sí que ha crescut molt... No tinc les dades, però quan diuen l'assistència durant els partits sempre ens hem mogut entre els 4.500 i els 5.000 espectadors. És veritat, però, que hauríem de donar més suport a l'equip des del primer partit, amb els bons moments que ens donen...
Com va viure la garrotada contra el Lugo, l'any passat?
Molt malament. Crec que la situació encara era millor que la d'ara, però va passar el que era menys probable que passés. Va haver-hi una conjunció de circumstàncies impensable. Ens vam sentir molt frustrats i va fer molta pena. Però, és clar, en definitiva és un esport, i la sort també hi juga.
S'hauria d'aprofitar per aprendre dels errors del passat...
Sí, és cert. Tots hauríem de mantenir-nos una mica més cauts. Però és impossible no fer-nos la il·lusió. Sincerament, torno a creure que aquest any, sí. Els jugadors estan excelsos. Tota la segona volta ha estat espectacular. Els espectadors ens ho hem passat genial i és una il·lusió que s'encomana, i costa molt d'estar-se'n.
El Girona s'ha quedat dues vegades molt a prop de l'ascens. La tercera serà la definitiva?
Sí, ho serà. Ja ho he dit i n'estic convençuda: pujarem. Al tercer cop no falla.
Què representaria l'ascens per a la ciutat?
Seria molt important. Primer perquè ens hem promocionat com a destinació turística. Que tinguem l'equip de bàsquet femení als llocs més alts, també l'hoquei... si aconseguim tenir-hi el futbol, això permetrà visualitzar molt més que aquest territori, tota la demarcació, és una destinació excel·lent per gaudir i practicar tot tipus d'esport.
Algun altre benefici?
L'orgull de la mateixa ciutat. Són gestes que fan pujar l'amor propi. Els gironins ja n'estem, d'orgullosos, de la nostra ciutat. Però l'ascens seria la cirereta del pastís.
La capacitat econòmica de l'entitat es multiplicaria, començant pels ingressos de televisió, però també hi hauria més despesa.
En el que estigui a la nostra mà, l'Ajuntament ha d'ajudar. No obstant això, no hem d'oblidar que és una companyia mercantil i que tindran moltíssims ingressos si pugem. L'Ajuntament, amb els seus ingressos limitadíssims, no pot oferir cap ajuda econòmica. És impossible d'assumir. Una altra cosa és que, guanyin o no, hi hagi previstes petites inversions, però no tenen res a veure amb pujar.
En què consistiran?
Reformes als lavabos i les taquilles. Obres que han de fer-se sí o sí, i que farem. D'altres coses són responsabilitat del club.
Però la instal·lació és municipal.
El primer any no s'hi ha de fer res, però el que suposi l'adequació que calgui fer a partir del segon any per continuar a primera s'haurà de pagar amb els ingressos que el club rebrà. S'ha parlat de 40 milions d'euros. Per baixar et donen deu milions d'euros... Vaja, que amb un 1% de tot això deixes l'estadi ben a punt. La ciutat ja assumirà un cost en la mobilitat, per exemple. Però d'altres coses...
El club va canviar de mans l'estiu passat. Quina relació hi mantenen?
Boníssima.
La percepció és que el projecte és seriós i ambiciós?
Salta a la vista que sí. Treballen molt i molt bé. Hi destinen molts recursos humans i econòmics. Treballen amb molta seriositat, indubtablement.
Montilivi ha de ser l'estadi de futur del Girona? Descarta que es faci un estadi nou, a mitjà o llarg termini?
Sí, absolutament descartat.
Han avançat en la ciutat esportiva?
Està en mans del club. Formalment no tenim cap proposta exacta de llocs. Es van fer trobades informals amb els tècnics d'Urbanisme, i cap terreny és municipal. S'han d'entendre amb els privats.
Quin paper hi tindrà el consistori?
La intervenció de l'Ajuntament serà per garantir que el que s'hi vol fer és conforme a la normativa. Intentarem ajudar i acompanyar el club en tot el que estigui a les nostres mans.
L'ascens seria un impuls innegable per a la construcció de la ciutat esportiva.
I tant. Absolutament. Si ara és important fer-la, si pugen serà imprescindible. S'haurà de fer sí o sí.
Per Girona és fonamental que la ciutat esportiva es faci al seu terme municipal?
No. A Girona observem l'àrea urbana amb visió de capitalitat, i de manera generosa. No hi ha cap problema per a nosaltres si la ciutat esportiva no està dins el terme de Girona, només faltaria. On trobin el millor lloc.
Quins són els seus primers records com a aficionada del Girona?
De ben petita els meus pares ja m'hi portaven sempre que hi havia partit. Recordo que hi anava i em sorprenia que la gent cridés tant.
El millor i el pitjor moment de Montilivi?
Crec que tant el millor com el pitjor van ser el darrer partit de la darrera temporada. El millor, perquè l'afició va estar millor que mai. El pitjor, perquè el cop va ser terrible.
Té debilitat per algun jugador?
Pels de la casa, sobretot. Tinc predilecció per gent com en Pere [Pons], per exemple. M'agraden els equips que estan formats per gent del planter. Però també m'agraden molt d'altres jugadors que vénen de fora, com ara Lejeune o Becerra.
Què li agrada més, de l'equip?
Doncs precisament que juguen com un equip. No hi ha individualismes i lluiten moltíssim, amb una gran actitud de sacrifici i coratge... em fan sentir orgullosa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)