Expandir-se des de la fragilitat

De tot menys raons per a l'opti­misme. Això és el que deu sen­tir qual­se­vol per­sona pre­o­cu­pada per la situ­ació que viu l'Hos­pi­ta­let. El club com­pe­teix a segona B, una cate­go­ria ruïnosa, amb un forat d'un milió d'euros i, a sobre, la massa social que té és gai­rebé ine­xis­tent. Hi ha fidels, feli­gre­sos de la franja ver­me­lla, però són una rara avis en una ciu­tat que, engan­xada a Bar­ce­lona, viu d'esquena al fut­bol de casa seva. Com a tot Cata­lu­nya, vaja, però encara pit­jor. Hi ha dues dades demo­li­do­res que mos­tren aquesta rea­li­tat. A l'Hos­pi­ta­let hi viuen 252.171 per­so­nes i només 137 van anar a votar en les elec­ci­ons per a la pre­sidència del prin­ci­pal club de fut­bol de la ciu­tat. Qui va gua­nyar-les va ser l'empre­sari Santi Ballesté, que es va impo­sar a Fran­cisco Maca­naz per 12 vots (72 a 60). “Sem­bla una diferència molt petita, però és del 20 per cent”, remarca el ven­ce­dor, que és cons­ci­ent que haurà d'inver­tir hores i hores per moder­nit­zar un club que ha estat massa anys fun­ci­o­nant de forma per­so­na­lista. Cadascú rebia la seva part i totes les qüesti­ons es tan­ca­ven amb un copet a l'espat­lla.

Experiència en empresa, experiència en política i experiència en gestió espor­tiva. No serà per bagatge. Santi Ballesté, de 61 anys, agafa les reg­nes de l'Hos­pi­ta­let havent for­mat part de l'equip que va fun­dar Ali­anza Popu­lar a Cata­lu­nya, havent estat dipu­tat del PP al Congrés a prin­ci­pis dels noranta i també havent tre­ba­llat en la comissió espor­tiva del Barça B, com a home de con­fiança de San­dro Rosell. Obert i extra­ver­tit, Ballesté sap que assu­mir la pre­sidència de l'Hos­pi­ta­let és un repte per a valents, però es mos­tra vital i espera que amb la seva manera de fer el club del Bar­ce­lonès tiri enda­vant.

D'entrada, ha de fer front als deu­tes amb Hisenda i la Segu­re­tat Social –un milió, en total– i amb alguns mem­bres de la plan­ti­lla de curs pas­sat. És impor­tant evi­tar denúncies per començar amb oxi­gen la pla­ni­fi­cació del curs que ve. És per això que ja ha s'ha pagat el que hi havia pen­dent amb Aules­tia, Raúl Tor­res i Gerard Oliva, que havien denun­ciat el club a l'AFE. El forat amb Hisenda i la Segu­re­tat Social, Ballesté i la seva junta el ges­ti­o­na­ran amb molta paciència i acti­tud posi­tiva i nego­ci­a­dora, ja que no hi ha cap més sor­tida. Sense gai­rebé coixí, ja que últi­ma­ment s'ha esti­rat més el braç que la màniga, la capa­ci­tat de diàleg del nou pre­si­dent de l'Hos­pi­ta­let s'entre­veu fona­men­tal per evi­tar com­pli­ca­ci­ons greus. I és que si Hisenda i la Segu­re­tat Social fos­sin infle­xi­bles –no és així, ja que a tot­hom li interessa més cobrar a poc a poc que no pas no cobrar mai–, el club ribe­renc esta­ria abo­cat a la des­a­pa­rició.