Diners des d'Eibar

El Manchester City va ser fonamental perquè el Girona pogués retenir l'estiu passat Florian Lejeune, que tenia una clàusula de rescissió de 300.000 euros i per qui Quique Cárcel va patir durant moltes setmanes. Tot va quedar resolt quan el City es va quedar en propietat el francès i el va cedir a Montilivi. Un any després, l'Eibar ha decidit rascar-se la butxaca i pagar 1,5 milions d'euros al City. Una xifra que, sent modesta dins els paràmetres d'un club de primer nivell, no treu que representi un bon negoci per un jugador que no ha ni trepitjat Manchester.

Per raons diferents, el Manchester City també pot considerar molt productiva la cessió de Pablo Maffeo, que va aterrar a Montilivi el gener passat i que, tot i que li va costar, va acabar tenint força protagonisme en partits decisius en la lluita per l'ascens a primera. Maffeo, de qui els responsables del club anglès van fer un seguiment exhaustiu en el seu pas pel Girona, va debutar en un context molt competitiu a segona A amb 18 anys i va acumular 542 minuts en onze partits. Era la seva primera experiència després de formar-se en els equips de categories inferiors del City, i ara mirarà de guanyar-se la confiança de Pep Guardiola durant la pretemporada que començarà dilluns.

El Manchester City, que més enllà del primer equip té l'EDS –Elite Development Squad, que participa a la competició per a sub21 que organitza la Premier League– i els equips del planter, està carregat de jugadors joves amb molta projecció. I el bon paper de Maffeo a Montilivi és un bon argument perquè els seus responsables esportius es convencin que la cessió de futbolistes en progressió és una bona fórmula per anar reproduint. És clar que no sempre surt el guió previst. I, abans de Maffeo, va passar per Montilivi Chidiebere Nwakali, que se'n va anar al cap d'uns mesos a Noruega sense haver arribat ni a debutar en competició oficial amb el conjunt de Pablo Machín. El nigerià va ser inscrit pel Girona l'últim dia del mercat d'estiu, tot i que no va arribar a Montilivi fins al 3 d'octubre. I a l'hivern va trigar 45 dies a tornar de les vacances. Tot plegat li va acabar de tancar les portes.

Potencial descobert

El Girona tenia moltes esperances en Rubén Sobrino l'estiu passat, però una lesió d'entrada menor es va convertir en un malson i només li va permetre jugar quatre partits entre l'agost i el març. L'exdavanter de la Ponferradina va arribar a temps de participar en la recta final, en plena esprintada cap a l'ascens, i ensenyar el seu potencial. Ho demostra el fet que, amb números discrets –2 gols, 12 partits i 885 minuts–, ha atret l'interès de clubs de primera divisió. Lluny de pensar a fer-se un lloc al primer equip del Manchester City, Sobrino, de 24 anys, veu temptadora la possibilitat de fer el salt a primera. Clubs com ara el Betis, el Deportivo i Las Palmas, a més d'alguns d'altres lligues, s'hi han fixat.