Amb un esquema amb tres centrals, té tot el sentit que el Girona, a l'hora de confeccionar la plantilla, necessiti més jugadors específics per a l'eix que la majoria de clubs. Ara en té cinc –si no comptem Carles Mas, que s'està recuperant d'una lesió greu i no té garantit un lloc a l'equip– i el curs passat va començar amb sis. A l'hora de la veritat, però, és més una qüestió de prevenció per si s'acumulen maldecaps que no pas un ventall perquè tots tinguin oportunitats. Marcelo Djalo va marxar a l'hivern sense haver ni debutat, i Carles Mas només va acumular 331 minuts.

Pablo Machín va apostar per un trio molt definit en la seva primera temporada completa. Richy, Lejeune i Ramalho van ser intocables, fins que en la recta final la cosa es va complicar i el tècnic va haver d'improvisar. L'àrea esportiva es va preocupar per apuntalar l'eix l'estiu del 2015, amb Kiko Olivas (compensava la marxa de Ramalho) i Alcalá. Olivas i Lejeune ho van jugar gairebé tot. Alcalá va guanyar durant molts mesos la partida a Richy com a lliure, però el gallec va recuperar protagonisme en el moment decisiu.