Una relació íntima
Fran Sandaza confia esborrar el mal pas pel Japó i recuperar el seu millor to a Girona, que és on més ha rendit i més estimat s'ha sentit
El pitxitxi de fa dos cursos manté el somni de pujar a primera però defensa, com Quique Cárcel, que ara no se n'ha de parlar
Per si li quedava algun dubte, Fran Sandaza va corroborar, en el seu retorn a Montilivi, que és un dels jugadors més estimats que ha passat pel club els últims anys. Hi va brillar fa dues temporades, en convertir-se en el màxim golejador de l'equip en la seva temporada més prolífica, i hi vol recuperar les millors sensacions després d'una etapa sense protagonisme al Japó. En la primera presa de contacte a Girona, un cop confirmat el retorn, el davanter va ser sorprès per uns càntics que li van fer caure alguna llàgrima. “És un orgull ser tan estimat. El Girona és el club en què millor m'he sentit i on millor m'han tractat. Per això no tenia cap dubte de tornar. Estic agraït al club i a l'afició per aquest tracte, i ho compensaré amb treball. Crec que al final tot sortirà bé”, va explicar el protagonista.
Sandaza, que ha firmat un contracte per dues temporades amb el Girona, va relatar com havia madurat la decisió: “Després d'un any sense sentir-me futbolista al Japó, tenia ganes de tornar. Hi havia l'interès de diversos equips de segona, i vaig esperar per si n'hi havia algun de primera, perquè és la meva il·lusió, el meu somni. Però entre les ofertes de segona A, tenia clar des del principi que tornaria aquí. En vam parlar amb en Quique, i l'acord va ser ràpid. Perquè la meva família i jo som d'aquest equip.”
Primer, la forma física
Sandaza no juga amb regularitat des que va marxar del Girona, fa poc més d'un any. “El primer objectiu és començar amb força la pretemporada i recuperar la forma. Al Japó no vaig jugar, però vaig entrenar força, i tampoc és que hagi estat aturat per una lesió ni cap història. Crec que recuperaré la forma que tenia abans”, va insistir l'exjugador del Lugo, que a l'abril va tornar del Japó i va ser un parell de cops a Montilivi, on va viure la reacció de l'equip en la segona volta i el desenllaç. “Hi ha temporades que sembla que tot va espectacular, i al final s'espatllen. I la passada, que va començar malament, s'hauria pogut pujar. De tot se n'aprèn. Potser es tracta que la temporada no sigui ni tan espectacular com la de fa dos anys ni amb una primera volta tan dolenta com l'anterior.”
El pes de fa dos anys
Sandaza coincidirà amb uns quants excompanys, entre els quals Ramalho i Cifu, que també han tornat després d'una temporada lluny de Montilivi. “La idea és tornar on vam estar. Vam fer un equip i una gran amistat entre tots.” El punta va reconèixer que la presència de Machín, amb qui va parlar setmanes enrere, havia tingut pes en el seu retorn. El contracte és per dues temporades, “amb certa estabilitat i un projecte de futur interessant”. Sandaza, que al novembre farà 32 anys, té el somni de pujar a primera. “Però parlar a llarg termini no m'agrada. Hem d'anar pas a pas. Cadascú sabrà interiorment quin és l'objectiu, però parlar ara d'ascens no crec que sigui bo”. Un discurs calcat al que fa sovint Quique Cárcel, que va destacar les ganes de Sandaza de tornar a Montilivi. El director esportiu va valorar el retorn de diversos exjugadors: “Si vénen és perquè s'han sentit estimats i creuen en el projecte. Són jugadors que han donat molt a l'equip, però comencem de zero. Han de demostrar des del minut 1 que són jugadors d'avui, no de fa dos anys.”