Entre el Girona i el Nàstic hi ha vint llocs de distància i 14 punts de diferència en la classificació, però ni els blanc-i-vermells es poden permetre el luxe de veure's superiors abans de començar ni els grana pensen arribar a Montilivi amb cara de resignació. Carregats d'urgència i amb el crèdit de Vicente Moreno ja no tan il·limitat, els tarragonins busquen un cop d'efecte. Per al Girona, però, el segon duel català al seu estadi també té molta transcendència. Després de la derrota a Alcorcón, una altra ensopegada significaria un pas enrere inesperat que posaria en perill seriós la renda que ha anat obtenint l'equip gràcies a la millor sèrie de resultats del curs. L'empat ja asseguraria arribar al parèntesi en zona d'ascens directe a primera, però l'ambició dels gironins es tradueix en necessitat de tancar amb triomf el seu periple per l'estadi, on en tot el 2016 només ha perdut un partit, el que va donar l'ascens a l'Osasuna.

Tot i que el Nàstic té un balanç pobre com a visitant –una victòria, dos empats i sis derrotes–, els gironins no se'n refien gens. Pablo Machín espera veure la versió bona dels seus homes, després d'un començament nefast a Santo Domingo. El tècnic haurà de retocar el mig del camp, sense Granell ni Rubén Alcaraz, i rumia recuperar l'esquema amb dos davanters de referència. Machín té alguns dubtes amb Pedro Alcalá, que arrossega una sobrecàrrega muscular que, en teoria, no li hauria d'impedir jugar. Qui difícilment estarà a punt és Bounou, que es va fer un trau al genoll.

El Nàstic, tot i que solia jugar amb un 4-2-3-1, podria repetir la fórmula del 4-4-2 que va presentar contra el Rayo, amb Uche i Álex López a dalt. Tampoc seria cap sorpresa majúscula que Vicente Moreno situés una línia de cinc al darrere, com ja han fet alguns equips que s'han enfrontat al Girona.