futbol
girona
El 0-0 més preciós del món
El Girona irromp en la millor lliga del món per la via directa després d’un partit sense gols, sense ocasions i sense emoció, però d’una altíssima càrrega sentimental a l’estadi
L’empat satisfeia els objectius tant del Girona com del Saragossa, i des del minut 1 es va veure dos equips sense cap intenció de fer-se mal a la gespa
GIRONA 0 SARAGOSSA 0
GIRONA:Bounou; Ramalho, Alcalá, Juanpe; Aday, Eloi, Granell, Mojica (Cifu, 77’); Portu (Felipe Sanchón, 83’), Borja García (Richy, 85’); i Sandaza. SARAGOSSA:Ratón; Isaac, Cabrera, Marcelo Silva, José Enrique (Jesús Valentín, 71’); Zapater; Lanzarote (Edu García, 80’), Javi Ros, Cani (Xumetra, 62’), Edu Bedia; i Ángel. ÀRBITRE:Arcediano Monescillo, del comitè manxec.T.G.: cap.T.V.: cap.PÚBLIC:9.082 espectadors a Montilivi.Sí! Va ser ahir. El Girona ja és de primera divisió. Pocs equips s’ho havien merescut tant en els últims anys com el conjunt de Montilivi. Després de perdre un ascens directe en el temps afegit (Lugo), després de caure eliminats en un play-off tenint un 0-3 a favor de l’anada (Saragossa), després d’estar el curs passat a un 1-0 de posar els peus al paradís (Osasuna), tota la segona divisió A hauria estat d’acord per unanimitat que per persistència, per no defallir, per aixecar-se i tornar-ho a intentar, era de justícia divina que aquesta plaça a l’elit del futbol fos per al Girona.
Ni tan sols va ser una victòria. No calia. Tampoc va ser un partit divertit. No calia. Tampoc no hi va haver gols. No calia. Ni emoció. No calia. Ni patiments. D’això, calia que no n’hi haguessin perquè els jugadors, el cos tècnic, els directius i els aficionats ja havien patit prou i suportat autèntiques crueltats. Per als gironins, el d’ahir va ser el 0-0 més maco del món.
Des del minut 1
Arcediano Monescillo va xiular l’inici del partit i el Saragossa va estar més d’un minut passant-se la pilota en defensa. Del lateral dret al central dret, del central dret al central esquerre, del central esquerre al lateral esquerre. I quan el Girona va tenir la possessió de la pilota, si fa o no fa el mateix. Per als que estimen el joc horitzontal i sense porteries, va ser un partit sense emmarcar. Però ahir era vital no equivocar-se per no perdre el punt que atorgava el 0-0.I el Saragossa va estar a prop de fer-ho en una cessió de Marcelo Silva que gairebé va sorprendre el porter Ratón (17’).
Machín va sortir amb el 3-4-2-1 perquè si alguna cosa necessitava ahir el Girona era tenir-la molt al mig del camp. El Saragossa també va atapeir la zona ampla de migcampistes. Ángel va ser una illa entre els gegants centrals del Girona i Sandaza també es va perdre entre la defensa visitant. Dels dos xuts que va intentar el Saragossa, el que va sortir més a prop de la porteria de Bounou es va perdre sis o set metres a fora.
I per si hi havia algú que no estava convençut amb el punt, en el descans es va acabar d’adonar que ahir no era dia per jugar amb foc: el màxim rival del Girona (el Getafe) i el màxim rival del Saragossa (l’Alcorcón) guanyaven. I no era qüestió d’arribar a l’última jornada amb els deures per fer.
El partit va anar de més a menys. On van suar més els futbolistes va ser en l’escalfament. I en la primera part, possiblement hi va haver una mica més de ritme que en la segona, tot i que fa de mal dir. A la grada, en canvi, l’emoció va anar in crescendo fins a arribar a l’excitació final. L’afició va premiar amb una ovació la sortida a la gespa de Xumetra –un dels nostres–, però quan Machín va moure la banqueta, l’emoció va esclatar a flor de pell amb tres jugadors que segurament ja no seran el curs vinent al Girona. Primer va ser Cifu, però els que van aixecar ovacions tronadores van ser Felipe Sanchón i sobretot Richy Álvarez, que després d’un any de calvari amb la lesió al genoll es va poder sentir partícip de l’ascens a la gespa. Deu minuts abans del final, ja tothom ho celebrava. De fet, l’afició va gosar a arrencar l’onada quan encara faltava un quart d’hora. Això, en un altre partit, hauria estat per portar-ho a fiscalia. I Boadas que es quedi quiet, que allò d’ahir no va ser el Betis-Sporting. Ni el Girona ni el Saragossa van voler sorpreses, i no n’hi va haver. I van ser feliços i van menjar anissos.
MINUT A MINUT:
8’ Xut de Lanzarote des de 25 metres que s’escapa uns quants metres per sobre del travesser.
17’ Marcelo Silva fa una cessió a mitja altura al seu porter i Ratón té molts problemes per treure-se-la de sobre i rebutjar-la.
21’ Aday penja la pilota des de l’extrem dret i Marcelo Silva la rebutja amb el cap per evitar una possible rematada de Sandaza, l’únic jugador local que estava a dins de l’àrea.
26’ Marcelo Silva remata des de la frontal de l’àrea amb molt de perill per a les ampolles de Coca-Cola del bar gol sud.
44’ Lanzarote cargola la pilota i Alcalá la rebutja sense la contundència adequada, però no hi ha cap jugador visitant a la frontal a punt per recollir-la.
72’ Lanzarote xuta una falta i Bounou i Alcalá no s’acaben d’entendre i el central acaba rebutjant-la amb el cap.