El primer derbi entre el Reus i el Nàstic, massa matiner segons tots els interessats, va tenir més intensitat que joc i va acabar en un empat que si deixa un gust més agredolç és a l’equip roig-i-negre. Sobretot perquè va marcar primer, en una falta directa llunyana de Gus Ledes (22’), i perquè després del gol de l’empat del grana Maikel Mesa (58’) va tenir una gran ocasió en un penal xutat per David Querol i aturat per Dimitrievski (80’). El Reus va mostrar les credencials habituals de la temporada passada en la primera part –solidesa i encert– contra un Nàstic encara verd però que va tenir forces per reaccionar en una segona meitat més vibrant.

Els entrenadors van situar dos esquemes tàctics similars, amb tres jugadors al mig del camp. López Garai va col·locar Tito Ortiz de pivot i Borja Fernández a davant i Carreras, Molina en el vèrtex endarrerit del trivot i Maikel Mesa i Tejera davant seu. En atac, les bandes roig-i-negres estaven formades per Cámara i Ricardo i les grana, per Omar Perdomo i Juan Delgado. Dos puntes de referència, de lluita, com el local Máyor i el visitant Manu Barreiro, eren els homes més avançats.

Un cop de cap entre Máyor i Suzuki en la primera acció va tenir el partit aturat una estona, fet que hauria pogut refredar-lo. Però l’ambient de les grades i la rivalitat del duel –impossible de no encomanar-ho a la gespa, per molts debutants en els derbis que hi hagués– van mantenir la tensió i la intensitat, més en la lluita, en el xoc, que no pas en el joc. És aviat, encara, amb els dos equips assimilant peces i conceptes. Al Reus, que és qui té, d’entrada, la feina més avançada, se’l va veure més connectat al principi. Ricardo Vaz, Cámara i el lateral Miramón per les bandes van exigir l’atenció de la rereguarda grana en la primera fase del partit. Però va ser una acció puntual la primera decisiva. Gus Ledes va servir una falta llunyana, a la dreta de l’atac roig-i-negre, la típica per ser penjada a l’àrea. La pilota, però, va agafar potència i direcció i va sorprendre Dimitrievski avançat, a mitja sortida, i quan va voler reaccionar per desviar la trajectòria de la pilota ja era tard. El gol va permetre al Reus contemporitzar el joc i va obligar el Nàstic a fer alguna cosa més. Els grana van respondre de seguida, amb una rematada de Barreiro desviada per poc, però li faltaven idees, tal com van demostrar un parell de diagonals en solitari de Kakabadze. El Reus no va patir per mantenir l’avantatge fins al descans, i fins i tot es va mantenir amenaçador.

La segona meitat semblava tranquil·la per al Reus, ben col·locat i amb una acció de Ricardo Vaz per mantenir el rival en tensió defensiva. Però un córner que va acabar després d’un rebot al segon pal va canviar el panorama, ja que Maikel Mesa va controlar una bona pilota i va superar Edgar Badia amb un xut potent. El gol va precedir els minuts més bojos, amb el Reus una mica tocat i el Nàstic revitalitzat. Omar va fer un xut massa alt poc després de l’empat i, a l’altra àrea, Cámara va fer un mal control en bona posició, donant temps a Dimitrievski a situar-se bé per rebutjar el seu xut forçat. Stéphane Emana, de cap en un córner, i Juan Muñiz, de falta directa, van donar oxigen en atac al Nàstic. Fins al final, però, les millors ocasions van ser dels locals: una falta indirecta dins de l’àrea xutada per Edgar Hernández i rebutjada per la barrera i, sobretot, el penal, forçat en una acció de mèrit per Ricardo Vaz i que l’exgrana Querol no va aprofitar perquè li va faltar convicció i perquè Dimi li va endevinar la intenció. S’havien jugat uns minuts intensos, i era de preveure que el ritme decaigués fins al final. Encara a l’agost, amb cansament i calor, i amb molt de camp per córrer, va fer la impressió que per als dos equips l’empat no era un mal resultat.