futbol
2a divisió
Un sostre limitador
Dos pols. El Nàstic i el Reus són, juntament amb el Llorca i el Numància, els equips que tenen el límit salarial més baix de segona, mentre que el Barça B és el que té més recursos econòmics
Una de les grans preocupacions dels clubs que competeixen a primera i segona divisió és quadrar números en el mercat. Després de temporades de desfalcs en el futbol professional, La Liga va impulsar l’any 2013 la creació d’un sostre salarial i els 42 equips que competeixen en les dues màximes categories del futbol espanyol l’han de respectar. Aquesta setmana la patronal dels clubs ha publicat les dades d’aquest curs i, a segona divisió, les xifres són antagòniques entre els catalans: el Barça B és el que disposa de més recursos (18 milions d’euros) i el Reus i el Nàstic estan a la cua d’aquesta llista, ja que tenen per gastar poc més de 4,5 milions. Només el Llorca, equip que acaba de pujar, té un sostre més baix.
A Tarragona i a Reus, doncs, s’han hagut d’estrènyer el cinturó a l’hora de configurar la plantilla. Val a dir, això sí, que el director general del Nàstic, Lluís Fàbregas, explica que aquest condicionant no els ha afectat: “Hem fitxat tots els jugadors que hem volgut i ni tan sols hem consumit el total, així que no ens ha fet falta tenir en compte el límit.” El directiu grana explica que el club té encara marge per incrementar aquest sostre, ja que ha destinat un 42% del volum de facturació a la confecció de la plantilla, quan La Liga accepta que s’hi inverteixi fins a un 70%, per la qual cosa l’entitat tarragonina podria destinar a l’hivern uns tres milions d’euros més a salaris de la plantilla si ho considerés necessari. I és que, tal com assenyala Fàbregas, “tot i ser els quarts per la cua en aquesta llista, som l’onzè club quant a volum de xifra de negoci”. Ampliar el límit salarial, amb tot, ho podran fer bona part dels equips de segona si ho creuen convenient, ja que de mitjana els clubs destinen un 56% dels ingressos als salaris de la plantilla.
Fórmules més creatives
Tenir un sostre salarial baix és un condicionant, sobretot per a clubs que han aterrat recentment a segona, com el Reus. El seu director esportiu, Sergi Parés, explica que “la clau és la sostenibilitat, i a l’hora d’invertir cal ajustar-se al màxim”. Ell, de fet, explica amb quina filosofia es treballa al club roig-i-negre: “Sabem des d’on hem de créixer i busquem fórmules més creatives en el mercat, com ara incorporar jugadors de segona B que estan a punt de fer eclosió, futbolistes de categoria superior que surten de lesions o acaben de baixar... Gent que es vol reivindicar, vaja.” Parés, que explica que el club no ha assolit el sostre marcat i té també marge per gastar, admet que ser nouvinguts els limita. De fet, ha vist com han marxat jugadors importants, però està satisfet perquè, segons afirma, “la marca Reus és cada cop més atractiva.”
El Barça B, l’animador del mercat
A diferència del Reus i el Nàstic, el Barça B viu sota el paraigua d’un dels grans clubs del futbol mundial i això repercuteix positivament a l’hora de disposar de recursos per configurar la plantilla. El conjunt blaugrana, de fet, ha estat el gran animador del mercat aquest estiu, ja que ha pagat traspassos, un fet poc habitual en un món com el de la segona divisió, en què se solen incorporar futbolistes desvinculats prèviament del seu equip anterior o bé a preus baixos. El Barça, en canvi, s’ha gastat uns sis milions d’euros amb quatre fitxatges: José Arnáiz (3,4 milions), Choco Lozano (1,4 milions), Íñigo Ruiz de Galarreta (700.000 euros) i Jorge Cuenca (400.000 euros). D’altra banda, també ha arribat a acords de cessió amb altres clubs que podrien acabar derivant en el pagament d’un traspàs més endavant.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024