Barça B
Carles Aleñá
Jugador del Barça B
“Si hagués marxat ho hauria lamentat sempre”
El mataroní admet que, tot i alguns dubtes, va acceptar l’oferta per continuar en el Barça per sentiment de pertinença i per perseguir el somni d’afermar-se en el primer equip
L’ajuda del seu pare, Francesc, exfutbolista del Lleida, ha estat clau en la gestió d’una carrera meteòrica i sota els focus des que era ben petit
El mataroní admet que, tot i alguns dubtes, va acceptar l’oferta per continuar en el Barça per sentiment de pertinença i per perseguir el somni d’afermar-se en el primer equip
L’ajuda del seu pare, Francesc, exfutbolista del Lleida, ha estat clau en la gestió d’una carrera meteòrica i sota els focus des que era ben petit
El meu pare és molt important, ha estat jugador i sap que és difícil. Em manté amb els peus a terra i m’aconsella El meu pare és molt important, ha estat jugador i sap que és difícil. Em manté amb els peus a terra i m’aconsella
Intento evadir-me de la pressió, jugar igual que quan tenia deu anys, una cosa que sempre m’han dit a casa. Intento evadir-me de la pressió, jugar igual que quan tenia deu anys, una cosa que sempre m’han dit a casa.
Tot i que hi va haver una època de dubtes, vaig valorar el que el Barça m’havia donat tota la vida Tot i que hi va haver una època de dubtes, vaig valorar el que el Barça m’havia donat tota la vida
El Barça ha vist en els últims anys com des de la Masia han anat desfilant promeses. El paradigma va canviant i el poder de convicció dels diners va menjant terreny al poder de convicció dels projectes. És per aquesta raó que, el 6 de setembre passat, quan Carles Aleñá (Mataró, 5-1-1998) va signar la renovació, al carrer Arístides Maillol es van sentir sospirs. La gran promesa de la Masia, aquell talent que ha atret mirades des que era prebenjamí, es queda. En un mercat molt mogut i complicat per al Barça, el club blaugrana ha amarrat el jugador del planter amb més futur. El diamant és a la caixa forta.
Acaba de renovar. Què li ofereix el Barça que no li ofereixin altres clubs?
Doncs tot i que hi va haver una època de dubtes, lògica perquè és una decisió molt important, vaig valorar el que el Barça m’havia donat tota la vida. Si hagués marxat, me n’hauria penedit tota la vida. Alguns van prendre la decisió de marxar, com per exemple Mboula, i ho respecto perquè cadascú pot decidir el que vulgui amb el seu futur, però jo sempre he volgut quedar-me aquí.
Va arribar aquí sent prebenjamí. Té algun record de futbol en què no hi hagi el Barça?
No gaires... [riu]. Potser algun de quan vaig començar a l’escola, o amb els amics, però va ser tot tan ràpid que tota la meva vida he estat aquí. Per això penso que marxar hauria estat un error que m’hauria perseguit tota la vida. De records de fora d’aquí, potser en tinc més de les convocatòries amb la selecció espanyola...
...de la seva generació, la selecció espanyola sempre ha tingut molts jugadors del Barça...
Això significa que aquí s’estan fent bé les coses. Hi ha Cucurella, Morer, Carles Pérez... Som una bona generació i hi ha molts culers, però també és una generació amb grans jugadors d’altres equips.
Ha dit noms de jugadors que ara ja estan en el filial, a segona divisió, al seu costat. Com ho estan vivint, tot plegat?
És especial veure com passen els anys i vas compartint vestidor amb els mateixos companys. I alhora és molt difícil, perquè estem en el club més exigent del món i cada any ens porten els millors futbolistes per competir-hi. Has guanyat lligues amb deu anys i ara estàs a segona A, davant de 10.000 persones, en el Barça B. Moltes vegades anàvem al Miniestadi de petits i imaginàvem sempre la possibilitat de jugar-hi.
Parlant de jugar al Mini, a segona A. Com han viscut l’aterratge en aquest nou escenari. L’equip està responent [és novè amb 8 punts], oi?
Tot i ser un filial, hem fet un inici molt bo i estem competint molt bé. Es nota la diferència respecte de la segona divisió B per com són els estadis, per com són els jugadors amb els quals ens enfrontem, que tenen més experiència i qualitat... En tot cas, ens hi hem adaptat bé i esperem seguir en aquesta línia.
En aquests escenaris, els jugadors bons juguen millor...
I tothom ho agraeix. Són camps amb molts espais i amb la gespa en bon estat, al contrari que en la segona B. Ens sentim molt còmodes, i personalment també estic content.
I això que, en la pretemporada, les expectatives eren més aviat baixes...
Sí, però hem anat a camps molt complicats com el del Valladolid, el Granada o l’Alcorcón i hi hem jugat bé i hem puntuat. Ara venen equips amb menys renom com són el Lugo o el Nàstic, però serà igual de difícil. De moment estem contents de com juga l’equip. Fem el que l’entrenador ens demana.
Abans deia que, quan era petit, s’imaginava amb els companys com seria jugar al Miniestadi. Això ara és una realitat. Sent pressió o gaudeix?
És més un repte que no pas una pressió. Som jugadors de futbol i si volem dedicar-nos-hi, la pressió ens acompanyarà tota la vida. Per tant, és el moment de disfrutar-ho.
A vostè l’han assenyalat des de petit com una gran promesa. Com es gestiona la pressió i les expectatives?
Ho intento portar amb la màxima tranquil·litat possible, oblidant-me de tot el que hi ha a fora. No m’agrada ni mirar diaris, ni mirar comentaris. Intento jugar a futbol igual que quan tenia deu anys, una cosa que sempre m’han dit a casa.
Quina importància té el seu pare [Francesc Aleñá, 85 partits a segona A i 134 a segona B] en tot aquest procés?
Doncs una importància molt gran. Ell sap com de difícil és aquest món i m’intenta aportar una visió realista. Encara que es parli del primer equip, i que hi hagin comentaris de tota mena, en el futbol tot això canvia d’un dia per l’altre. Hi ha hagut moltíssims jugadors que han debutat i que després no s’han consolidat amb el Barça, que és el meu somni. Ell em diu que amb els peus a terra tinc més possibilitats que no pas traient pit, perquè quan treus pit és quan la patacada és més gran.
L’amor pel futbol, doncs, li ve de casa...
Sí, gairebé des que vaig néixer. Amb dos anys ja anava amb una pilota als peus; vaig tenir una època en què jugava a bàsquet, però em vaig decidir pel futbol. Hi jugava amb el meu pare, amb els companys a l’escola…
Quin és el seu primer record amb la pilota?
Al pati de casa meva i jugant amb el meu pare. Ens hem passat hores jugant, ell fent-me centrades i jo rematant. Tenim vídeos molt graciosos d’aquella època.
A casa seva hi deuen haver molts elements relacionats amb el futbol, no?
Amb el pare, intentem mantenir una competició. Ell sempre diu que ha marcat 12 gols a segona A i estic allà a veure si el supero. Tenim aquest frec a frec perquè a cap dels dos no ens agrada perdre en res. No l’he vist jugar en directe, però sí que em posa vídeos de quan era futbolista…
I li va dir alguna cosa, quan va debutar amb el primer equip?
Recordo un missatge que em va enviar, quan vaig arribar al camp, que va fer que m’emocionés. Em va dir que ho disfrutés com si fos un benjamí o un aleví, que havia lluitat durant molt temps per aconseguir-ho i que gaudís del moment.
Llavors, de fet, va estar alguns mesos amb el primer equip, però sense tenir gairebé minuts. Com viu un futbolista acostumat a ser el protagonista moments com aquells?
Va ser una experiència i un aprenentatge. Evidentment, quan estàs en el millor equip del món, no pots exigir res, però sí que vaig aprendre’n molt. Al final em va afectar una mica físicament, perquè va arribar el play-off i no tenia ritme de competició.
Vostè és molt futboler?
M’agrada veure el Barça i els grans partits, però quan surto de la ciutat esportiva intento evadir-me una mica. M’agrada estar amb els amics, la parella, la família, anar al cine... Intentar fer coses a banda del futbol, perquè si estigués pensant en el futbol les 24 hores acabaria boig. M’agrada el futbol, m’agrada veure els equips del planter, això sí que ho veig més, però també m’agrada desconnectar.
I quan mira partits de futbol, en què es fixa?
Intento agafar coses dels jugadors que juguen en la meva posició. L’altre dia, veient la Cultural, em fixava en els moviments del seu extrem. I em miro molt què fa Messi. Ara que estic jugant en aquesta posició, intento agafar coses seves. No tant amb la pilota, perquè és impossible fer tot el que fa ell [riu], però sí amb altres coses com ara la col·locació.
Se’l veu còmode, com a extrem.
No hi havia jugat mai, però la veritat és que m’agrada estar lliure, a prop de l’àrea, fent una última passada... A més tinc a darrere Ruiz de Galarreta i Vitinho, que treballen molt i quan recuperen em busquen entre línies.
Quin paper ha tingut Gerard López en aquest darrer tram de la seva carrera?
Li tinc molt a agrair. Ell m’ha permès fer el pas al futbol professional. Té un gran tracte amb el jugador, ens intenta protegir moltíssim i ha tingut una gran influència en mi. Ell ha jugat aquí, sap com funcionen les coses i sempre m’ha aconsellat.
Els entrenadors que han estat jugadors deuen ajudar en aquest sentit...
Gabri, Gerard... Són entrenadors que han jugat aquí, saben l’exigència que hi ha i com afrontar les dificultats.
Amb Valverde van parlar del seu rol amb el primer equip durant la gira?
Sobre el meu rol no en vam parlar, però em va donar alguns consells tàctics perquè m’havia vist en alguns partits. És un entrenador tranquil, els jugadors l’entenen i sap a què juga. Quan pujo a entrenar-me ho dono tot, i després en el filial ho intento fer el millor possible per si algun dia em necessita.
juanma ramos
Se’l veu còmode, com a extrem.
No hi havia jugat mai, però la veritat és que m’agrada estar lliure, a prop de l’àrea, fent una última passada... A més tinc a darrere Ruiz de Galarreta i Vitinho, que treballen molt i quan recuperen em busquen entre línies.
Quin paper ha tingut Gerard López en aquest darrer tram de la seva carrera?
Li tinc molt a agrair. Ell m’ha permès fer el pas al futbol professional. Té un gran tracte amb el jugador, ens intenta protegir moltíssim i ha tingut una gran influència en mi. Ell ha jugat aquí, sap com funcionen les coses i sempre m’ha aconsellat.
Els entrenadors que han estat jugadors deuen ajudar en aquest sentit...
Gabri, Gerard... Són entrenadors que han jugat aquí, saben l’exigència que hi ha i com afrontar les dificultats.
Amb Valverde van parlar del seu rol amb el primer equip durant la gira?
Sobre el meu rol no en vam parlar, però em va donar alguns consells tàctics perquè m’havia vist en alguns partits. És un entrenador tranquil, els jugadors l’entenen i sap a què juga. Quan pujo a entrenar-me ho dono tot, i després en el filial ho intento fer el millor possible per si algun dia em necessita.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.