Un guió perfecte

La tarda d’aquell 30 d’agost del 2008 va acabar sent allò més proper a una pel·lícula de Hollywood, d’aquelles en què tot allò que pot sortir bé, surt bé. El Girona, acabat d’aterrar a la segona divisió A, visitava un dels gegants de la categoria, un Celta pensat exclusivament per pujar a primera divisió. En aquest escenari es va trobar Jaume Duran, que feia tot just dues setmanes que havia fitxat pel Girona procedent del Palamós, de la tercera divisió, i també s’estrenava en una categoria tan elevada: “Ja havia agafat avions i viatjat per anar a jugar a futbol, però el que sí que em va impactar va ser el camí de l’hotel a l’estadi. La policia ens va escortar durant tot el recorregut, com havia vist fer amb el Barça per la televisió. Vaig pensar que érem importants i tot! També em va quedar gravat el carrer que feia baixada i, al fons, l’estadi de Balaídos”, recorda el de Banyoles.

Com a bon somni, l’enfrontament no podia anar millor per a Duran, que va ser titular i va acabar sent el protagonista de la sonada victòria gironina (0-1) a Balaídos. Després de marcar en el minut 68, Raül Agné el va substituir en el 70 per Xumetra.

La sorpresa del mercat

Tot i que el clímax es va viure a Balaídos, el somni per a Jaume Duran havia començat dues setmanes abans, quan va deixar el Palamós de tercera divisió per incorporar-se a la primera plantilla del Girona a la segona divisió A. I és que a Raül Agné no li acabaven de fer el pes els futbolistes de banda esquerra que tenia a l’equip, i en canvi feia temps que havia clissat Duran: “Agné ja m’havia volgut al Girona en la temporada de l’ascens a segona divisió, però com que no era sub-23 no es va poder concretar. En la pretemporada vam jugar un amistós Palamós-Girona, i em va sortir tot bé. Quan ja tornava cap a casa em va trucar l’Arnau Sala, –era l’ajudant d’Agné– i em va comentar que em volien a Montilivi. Vaig quedar molt sorprès i em va fer molta il·lusió.”

I dit i fet. El 20 d’agost, Jaume Duran es va convertir en futbolista del Girona. L’altra cara de la moneda va ser Manu García, a qui l’entitat de Montilivi va obrir la porta de sortida en una operació sorprenent.

El rendiment de Duran amb l’equip gironí va estar marcat per les lesions, sobretot per l’hèrnia discal que el va deixar totalment fora de joc a partir del gener. Per al record, queden onze partits de lliga i un de copa, així com algunes amistats: “Encara mantinc relació amb alguns companys. Amb en Jose, a qui ja coneixia de l’època al Vilobí, amb Chechu, Rangel... Sobretot amb els que s’han quedat per Girona. Amb els que van marxar, és més difícil mantenir-hi el contacte.”

Vinculat al club de nou, Jaume Duran coincideix a definir el projecte del Girona a primera divisió com a sòlid: “Es pot millorar, però l’estrena no ha estat dolenta. El que és important és fer-se fort a Montilivi.” Demà al vespre, si l’entrenament amb el Girona C li permet, mirarà el partit entre gallecs i gironins que es jugarà a Balaídos i de ben segur que en algun moment de la retransmissió recordarà que ell va marcar un gol històric a la porteria que dona a la rua Dos Olímpicos.