El factor Arnaiz

Quan mana l’apa­tia, quan apa­rei­xen els ner­vis i quan es troba a fal­tar la cla­ri­vidència, l’única res­posta és la qua­li­tat. I el Barça B en té. En té molta. Pot­ser com a con­junt no bri­lla, sobre­tot en les dar­re­res cites, en què s’està notant que al timó no hi ha el sem­pre lúcid Ruiz de Galar­reta, però amb fut­bo­lis­tes com Car­les Aleñá i Jose Arnaiz pots gua­nyar qual­se­vol par­tit, fins i tot els que no domi­nes. Això és més o menys el que va pas­sar ahir al Mini­es­tadi. El filial blau­grana no va impo­sar el seu joc con­tra el Llorca, però en una acció bri­llant de Jose Arnaiz va resol­dre el par­tit i va tren­car una ratxa de qua­tre jor­na­des sense gua­nyar. En el minut 20 de la segona part, l’extrem man­xec va rebre una pas­sada d’Aleñá al seu hàbitat natu­ral, el car­ril esquerre. Va reac­ci­o­nar com ho fa sem­pre, amb una finta bus­cant la posició de xut. Quan la va tro­bar, cano­nada i cap a dins. Va xutar al pal del por­ter –damunt seu, de fet–, però Torg­nas­ci­oli no hi va poder fer res. Al final, doncs, tres punts que són pur oxi­gen. Ahir la con­fiança era un bé molt pre­uat.

Que el Barça B i el Llorca són dos equips que encara tenen feina a fer per desen­vo­lu­par un fut­bol regu­lar i tenir fases llar­gues de con­trol ja es va fer ben palès en la pri­mera part, en què es va veure un par­tit amb alter­na­ti­ves. El filial blau­grana va tor­nar al sis­tema habi­tual (4-3-3) després de la vari­ació en el dar­rer enfron­ta­ment a casa (4-4-2, amb un rombe al mig del camp), però tot i això el seu joc no va fluir. L’equip de Gerard, imprecís, va fer força con­ces­si­ons al Llorca. Per for­tuna, el con­junt murcià està immers en una dinàmica en què les coses no li sur­ten bé. Si no, pro­ba­ble­ment hau­ria fet algun gol en la pri­mera part. I és que, tot i que el Barça B va avi­sar pri­mer, amb una rema­tada de cap de Cuenca (12’), van ser els visi­tants els que van tenir les oca­si­ons més clares. Per for­tuna, entre Ortolá i la falta de defi­nició, el gol visi­tant no va arri­bar. El van tenir a tocar Poma­res, amb una rema­tada que el por­ter local va sal­var i amb un xut a boca de canó massa alt, i també Manu Onwu, que va veure com la seva cano­nada rasa mar­xava fre­gant la fusta.

En el dar­rer tram de la pri­mera part, i amb el par­tit boig, el Barça B va gene­rar més sen­sació de perill. Alfaro i David Cos­tas per la dreta, i Arnaiz i Cucu­re­lla per l’esquerra, des­bor­da­ven. El que hi va fal­tar, però, és aquell toc d’ins­pi­ració que per­met con­cre­tar les juga­des. Així, només Aleñá, amb un xut des­viat des de la fron­tal, va des­a­fiar l’statu quo del par­tit.