El Barça B va tornar a mostrar una personalitat il·lògica en l’equip més jove de la categoria. Amb l’equip en zona de descens per primer cop en el curs i una crisi de resultats que començava a afectar el joc, es va crear un efecte reivindicatiu. El filial blaugrana va suar per guanyar amb un primer temps de joc molt fluid i un segon aguantant l’acceleració de l’Sporting, que si bé no va ser el millor rival que ha trepitjat el Miniestadi, va ser tenaç. La identitat blaugrana, resiliència psicològica i l’encert d’Arnaiz i Aleñá, van retornar l’alegria al filial del Barça. A l’altra banda, el català Paco Herrera queda molt tocat i podria perdre el seu lloc.

Sense ser un gran amant dels canvis radicals, Gerard López ahir va tocar una peça clau que va canviar l’equip. La por del tècnic granollerí que l’Sporting, com va fer el Reus la setmana passada, concentrés tota la defensa per col·lapsar el joc per dins, va quedar contrarestada amb la decisió de posar els extrems a banda natural. Arnaiz a la dreta i Concha a l’esquerra. I va donar via lliure per als interiors, que es van desfogar. Amb espais, els blaugrana van ser un altre equip, especialment en el primer quart d’hora, que va ser d’escàndol. Tocar fins a avorrir el rival. Tocar fins que una centrada des de l’esquerra li va quedar a Aleñá dins l’àrea, i el mataroní no va perdonar. Després de vint minuts de letargia, l’Sporting va reaccionar pressionant amunt i va amagar amb ocasions de Santos (19’) i Carmona (24’). I si bé al Barça li va costar recuperar el to inicial, el gol va esvair qualsevol dubte: Arnaiz, en fora de joc no assenyalat pel linier, va recollir una pentinada de Lozano i va batre Mariño.