Un somni global

En un món ine­vi­ta­ble­ment glo­ba­lit­zat, el fut­bol és un dels prin­ci­pals vehi­cles de comu­ni­cació i cohesió. I l’esport rei és pre­ci­sa­ment el que ha dut una setan­tena de nois xine­sos d’entre dotze i setze anys a dei­xar les seves famílies per venir a Bar­ce­lona amb un objec­tiu comú: con­ver­tir-se, a la llarga, en fut­bo­lis­tes pro­fes­si­o­nals al seu país.

La ini­ci­a­tiva sor­geix de la col·labo­ració entre una empresa cata­lana –fun­dada per un soci català i un de xinès– i la fede­ració de Hubei, una regió situ­ada al cen­tre del país asiàtic, per al desen­vo­lu­pa­ment del fut­bol a la zona. “La Xina està vivint un canvi de para­digma i el fut­bol hi està jugant un paper impor­tant”, explica Car­los Arean, coor­di­na­dor de Nama Sports, que té una acadèmia a Wuhan, la capi­tal de la regió, amb més de 500 juga­dors. I d’aquests 500, 70 han estat selec­ci­o­nats per fer el viatge a Bar­ce­lona.

“Aquí la seva vida gira entorn del fut­bol, però nosal­tres els ofe­rim una for­mació glo­bal. Van a l’escola amb nois cata­lans i un parell de cops a la set­mana s’entre­nen amb equips d’altres clubs perquè puguin veure altres mane­res de tre­ba­llar i con­viure amb altres nois de la seva edat”, explica Nacho Guer­rero, direc­tor gene­ral i part cata­lana de Nama Sports; l’altre soci, Ma Dong, tot i fer molts anys que viu a Cata­lu­nya, és nas­cut a la Xina: “Ens va bé tenir les dues visi­ons, la xinesa i la cata­lana: en l’equi­li­bri entre les dues rau l’èxit”, afe­geix Guer­rero.

I és que les diferències entre les dues cul­tu­res són evi­dents: “Els més petits el pri­mer any ho pas­sen mala­ment. No ho exte­ri­o­rit­zen, però els costa adap­tar-se. Ara, quan tor­nen després de l’estiu el segon any són els reis del mambo”, asse­gura Guer­rero. Els fut­bo­lis­tes arri­ben a Bar­ce­lona amb dotze anys, i tot i que s’està tre­ba­llant per ampliar la seva estada aquí, s’hi estan fins als setze anys després de com­ple­tar la seva for­mació.