Políticament, no queda correcte dir que ja està fet. Però per mi és una certesa que el Girona es mantindrà. No només pels punts, que ja és un coixí molt important, sinó per sensacions. Veig el Girona molt bé, amb uns mecanismes molt ben interioritzats. Té una cosa: està sempre a prop de tot. Perdrà partits, però és molt estrany que encaixi alguna golejada.

Seria un error absolut canviar d’objectiu. En futbol, es diu que les deu últimes jornades han de marcar el teu objectiu. I al Girona, ha de ser diferent, en les últimes sis o set. Amb la situació i el tarannà que té, l’objectiu indiscutible és assegurar la permanència i després canviar de fita. Seria un error perquè et desenfoca del primer pas. No es pot fer el segon pas abans del primer. I s’ha de tenir en compte que el Girona ara està en un moment dolç, però segur que passarà algun tram en què no li anirà tot tan de cara. En les segones voltes, tot costa més.

Sens dubte. El València i el Leganés tenen plantilles diferents. Qui més està per sobre de les expectatives és el Girona. Sorprèn tothom. El seu èxit està fonamentat en diverses columnes. Primera, la cohesió. D’equip, de grup i de filosofia de club. Segona, el sistema, peculiar i molt ben interioritzat. I hi enllaço que té perfils ideals per aplicar-lo. Tots tenen el rol molt ben entès. Tercera, les consignes. El Girona fa dues o tres coses a la perfecció. També voldria destacar que no és normal que un equip cridat a lluitar per la permanència sigui tan actiu. El Girona vol ser protagonista allunyant el joc de la seva àrea. Situa ràpidament la pilota en camp contrari. Em sembla una proposta que no és habitual. També llegeix molt bé el timing de les jugades, sobretot en centrades laterals i en la intuïció de les segones jugades.