futbol
barça b
Pas enrere, pas endavant
Després de no encaixar ni al Betis ni al Vila-real, Nahuel espera que el Barça B sigui el seu trampolí cap a l’elit
El conjunt blaugrana confia a ajudar a fer eclosió un dels jugadors més talentosos procedents del planter del futbol espanyol en els últims anys
No és que aquell any 2009 Leo Messi, que estava assaborint la glòria mundial a punt d’aconseguir els sis títols amb el Barça, enlluernés i sobrevalorés qualsevol producte local. És que Matías Nahuel Leiva (Rosario, Argentina, 1996) era molt bo. Al cor de l’Argentina s’estava forjant una estrella que, amb 13 anys, el Vila-real va veure i convèncer abans que ningú. Però cada futbolista té els seus temps i, tot i l’ascens imparable (als 17 anys va debutar amb el primer equip groguet), ha arribat el moment de fer una passa enrere i afermar-se a segona divisió. Un pas enrere que no ho és tant quan l’argentí es posa la samarreta blaugrana, aixeca la mirada i veu cada dia la torre amb l’escut del Barça que governa la ciutat esportiva tot pensant que algun dia, ell, com està fent el rosarino més il·lustre del futbol mundial, també la podrà escalar.
Procedent d’una família amb pocs recursos i un ambient hostil per a un adolescent projectat com a estrella del futbol, el Vila-real va decidir endur-se’l amb només 13 anys cap a Castelló. El club sabia que la normativa li impedia disputar cap partit oficial fins que no fes els setze anys. Però educar-lo, formar-lo futbolísticament a la seva acadèmia, era una prioritat per a un nen que només havia jugat a Rosario amb l’Adiur i amb el Central.
Els tres anys sense competició regular no li van restar potencial i li van permetre, tot i ser infantil i cadet, compartir entrenaments amb tots els equips de la factoria groga, inclòs el de primera divisió. Fins que quan, sent cadet, es va poder inscriure amb el juvenil A i amb el Vila-real B, aleshores dirigit per Lluís Planagumà. “Ho era aleshores i ho és ara. És un jugador diferent. Té moltíssim talent”, explica el tècnic català que el va fer debutar a segona B amb només 16 anys i que el va dirigir dos cursos. Amb 17, va debutar a primera amb Marcelino. “Per la manera d’entrenar de Marcelino, ell va fer un canvi molt gran. El va posar en el seu màxim nivell”, recorda Planagumà. A cavall entre els dos equips, no va tenir l’impacte necessari en un equip d’elit i aquest curs va marxar cedit al Betis. Després d’haver jugat set partits i no haver marcat cap gol, ha pensat que la segona divisió és un lloc des d’on es pot impulsar. “Crec que li anirà molt bé aquesta experiència. Ja no serà l’únic projecte de jugador prometedor, no tindrà el focus a sobre i, a més, l’estil de joc el beneficia d’allò més”, analitza Planagumà. No ha pogut començar amb millor peu amb el filial blaugrana. Diumenge passat va marcar el gol de la victòria en el temps d’afegit contra el Còrdova, un rival directe, i va ser un perill constant cada vegada que tocava la pilota. “Millor debut impossible. Ha estat brillant, una aportació impressionant. Té la porteria entre cella i cella. Hem de fer que aquest jugador faci eclosió”, va dir Gerard López després del partit.