En el món del futbol res és per sempre. De fet, el més normal és que les relacions entre jugadors o entrenadors i els clubs no siguin excessivament llargues. Edu Urdiales, però, ha trencat aquesta norma i és que en els últims anys ha anat escrivint el seu nom en una pàgina rere l’altra de la història del Lloret. Aquest dilluns, però, el tècnic de Blanes va dir adeu al club al qual estava vinculat des de la temporada 2009/2010 per engegar una nova aventura ben lluny de la Costa Brava, i és que a partir de diumenge es convertirà en el director de l’Escola de Futbol del Barça a la ciutat japonesa de Nara. “Fa dues setmanes em va sortir aquesta oportunitat i he hagut de prendre una decisió ràpida. És difícil perquè deixo moltes coses aquí, però tinc la il·lusió de començar aquest nou repte, i és que anar a dirigir una escola del Barça és molt gran i vol dir fer un pas endavant en el món del futbol. Feia molts anys que estava a Lloret i hi estava molt a gust, però és veritat que sempre vols ser més professional, i a partir d’aquesta experiència és més probable que pugui fer aquest pas”, explica Urdiales.

Amb aquesta nova aventura el blanenc diu adeu al Lloret per segona vegada, encara que la primera va ser només un petit parèntesi. Urdiales va arribar al club lloretenc la temporada 2009/2010 com a jugador i va fer una temporada brillant amb 28 gols, una xifra que el va convertir en el màxim golejador de primera regional. Va ser el seu últim pas com a jugador, i és que aquell estiu va canviar les botes per la llibreta i va assumir el repte de dirigir l’equip. El debut a la banqueta no va decebre, ni de bon tros. Es va estrenar com a tècnic de la millor manera, conquerint el títol i assolint l’ascens a primera catalana. Des de llavors Edu Urdiales, el Lloret i primera catalana han format un trio pràcticament inseparable, amb l’única excepció de la temporada 2012/2013 en què va entrenar el Palamós sense èxit fins a l’octubre –quatre derrotes seguides li van costar el lloc–. Amb moments bons i altres de més difícils, el tècnic ha dut sempre l’equip a assolir la permanència, l’objectiu principal del club. “M’ha costat molt deixar el Lloret perquè és el club que sempre portaré al cor. M’hi vaig retirar com a jugador i em van donar l’oportunitat de ser entrenador i en tots aquests anys han passat molts jugadors que han acabat en categories superiors. Aquests dies molts d’ells m’han felicitat i m’han desitjat sort per aquest nou repte i per això aquests són els moments que m’enduc, perquè el que val en aquesta vida és veure que les persones t’aprecien. Aquests dies he estat amb la gent amb qui he compartit vestidor i moltes històries, i en aquests moments et salten les llàgrimes perquè veus que marxes amb l’estima de molta gent”, valora Urdiales, que agraeix també el tracte rebut pel club tots aquests anys. “Vull pensar que haver aguantat aquí tants anys també es per mèrit meu, però en els moments realment difícils mai s’ha pres la decisió de prescindir de mi, i m’han fet sentir molt valorat per sentir que els esforços que jo i la resta del cos tècnic fèiem tenien els seus fruits. En el món del futbol gairebé sempre només es veuen els resultats, però aquí a Lloret la gent ha valorat més la feina diària i això té molt mèrit”, afirma.

Aquesta estima mútua pel club és un dels altres motius que han complicat encara més la decisió de deixar el Lloret a mitja temporada, i és que ara mateix el conjunt selvatà és dotzè i encadena set jornades sense guanyar. “En bones dinàmiques es frenava l’eufòria i ara s’ha de tranquil·litzar perquè la feina que es fa és bona. No m’agrada deixar les coses a mitges i em sap greu marxar amb l’equip en una situació complicada, però no he pogut fer res per endarrerir l’aventura. A més, sé que ho deixo en bones mans perquè l’Albert Batllosera i la resta del cos tècnic són persones molt vàlides i, encara que costarà, estic segur que se salvaran”, assegura Urdiales, que segur que seguirà el seu exequip des del Japó, on està a punt d’arrencar la seva nova etapa: “És a llarg termini, però per ara hi vaig un any a veure si m’hi adapto, i després ja es veurà. Marxo sol, sense la família i a formar un equip amb gent del país, a veure si soc capaç de fer una bona feina a l’altura del Barça.”