Tota història té un final

En el món del fut­bol res és per sem­pre. De fet, el més nor­mal és que les rela­ci­ons entre juga­dors o entre­na­dors i els clubs no siguin exces­si­va­ment llar­gues. Edu Urdi­a­les, però, ha tren­cat aquesta norma i és que en els últims anys ha anat escri­vint el seu nom en una pàgina rere l’altra de la història del Llo­ret. Aquest dilluns, però, el tècnic de Bla­nes va dir adeu al club al qual estava vin­cu­lat des de la tem­po­rada 2009/2010 per enge­gar una nova aven­tura ben lluny de la Costa Brava, i és que a par­tir de diu­menge es con­ver­tirà en el direc­tor de l’Escola de Fut­bol del Barça a la ciu­tat japo­nesa de Nara. “Fa dues set­ma­nes em va sor­tir aquesta opor­tu­ni­tat i he hagut de pren­dre una decisió ràpida. És difícil perquè deixo mol­tes coses aquí, però tinc la il·lusió de començar aquest nou repte, i és que anar a diri­gir una escola del Barça és molt gran i vol dir fer un pas enda­vant en el món del fut­bol. Feia molts anys que estava a Llo­ret i hi estava molt a gust, però és veri­tat que sem­pre vols ser més pro­fes­si­o­nal, i a par­tir d’aquesta experiència és més pro­ba­ble que pugui fer aquest pas”, explica Urdi­a­les.

Amb aquesta nova aven­tura el bla­nenc diu adeu al Llo­ret per segona vegada, encara que la pri­mera va ser només un petit parèntesi. Urdi­a­les va arri­bar al club llo­re­tenc la tem­po­rada 2009/2010 com a juga­dor i va fer una tem­po­rada bri­llant amb 28 gols, una xifra que el va con­ver­tir en el màxim gole­ja­dor de pri­mera regi­o­nal. Va ser el seu últim pas com a juga­dor, i és que aquell estiu va can­viar les botes per la lli­breta i va assu­mir el repte de diri­gir l’equip. El debut a la ban­queta no va dece­bre, ni de bon tros. Es va estre­nar com a tècnic de la millor manera, con­que­rint el títol i asso­lint l’ascens a pri­mera cata­lana. Des de lla­vors Edu Urdi­a­les, el Llo­ret i pri­mera cata­lana han for­mat un trio pràcti­ca­ment inse­pa­ra­ble, amb l’única excepció de la tem­po­rada 2012/2013 en què va entre­nar el Palamós sense èxit fins a l’octu­bre –qua­tre der­ro­tes segui­des li van cos­tar el lloc–. Amb moments bons i altres de més difícils, el tècnic ha dut sem­pre l’equip a asso­lir la per­manència, l’objec­tiu prin­ci­pal del club. “M’ha cos­tat molt dei­xar el Llo­ret perquè és el club que sem­pre por­taré al cor. M’hi vaig reti­rar com a juga­dor i em van donar l’opor­tu­ni­tat de ser entre­na­dor i en tots aquests anys han pas­sat molts juga­dors que han aca­bat en cate­go­ries supe­ri­ors. Aquests dies molts d’ells m’han feli­ci­tat i m’han desit­jat sort per aquest nou repte i per això aquests són els moments que m’enduc, perquè el que val en aquesta vida és veure que les per­so­nes t’apre­cien. Aquests dies he estat amb la gent amb qui he com­par­tit ves­ti­dor i mol­tes històries, i en aquests moments et sal­ten les llàgri­mes perquè veus que mar­xes amb l’estima de molta gent”, valora Urdi­a­les, que agra­eix també el tracte rebut pel club tots aquests anys. “Vull pen­sar que haver aguan­tat aquí tants anys també es per mèrit meu, però en els moments real­ment difícils mai s’ha pres la decisió de pres­cin­dir de mi, i m’han fet sen­tir molt valo­rat per sen­tir que els esforços que jo i la resta del cos tècnic fèiem tenien els seus fruits. En el món del fut­bol gai­rebé sem­pre només es veuen els resul­tats, però aquí a Llo­ret la gent ha valo­rat més la feina diària i això té molt mèrit”, afirma.

Aquesta estima mútua pel club és un dels altres motius que han com­pli­cat encara més la decisió de dei­xar el Llo­ret a mitja tem­po­rada, i és que ara mateix el con­junt sel­vatà és dotzè i enca­dena set jor­na­des sense gua­nyar. “En bones dinàmiques es fre­nava l’eufòria i ara s’ha de tran­quil·lit­zar perquè la feina que es fa és bona. No m’agrada dei­xar les coses a mit­ges i em sap greu mar­xar amb l’equip en una situ­ació com­pli­cada, però no he pogut fer res per endar­re­rir l’aven­tura. A més, sé que ho deixo en bones mans perquè l’Albert Bat­llo­sera i la resta del cos tècnic són per­so­nes molt vàlides i, encara que cos­tarà, estic segur que se sal­va­ran”, asse­gura Urdi­a­les, que segur que seguirà el seu exe­quip des del Japó, on està a punt d’arren­car la seva nova etapa: “És a llarg ter­mini, però per ara hi vaig un any a veure si m’hi adapto, i després ja es veurà. Marxo sol, sense la família i a for­mar un equip amb gent del país, a veure si soc capaç de fer una bona feina a l’altura del Barça.”