futbol
Nàstic
Bloquejats en la bipolaritat
Nàstic. El conjunt grana, que va tornar a demostrar la seva solvència fora de casa, espera revertir el seu pobre rendiment al Nou Estadi, on la pressió en augment està passant factura
El Nàstic rebrà diumenge la visita del Còrdova (18 h) amb la fita de donar continuïtat al bon resultat aconseguit a Granada i agafar més marge respecte a la zona de descens. Aquest és l’objectiu bàsic, però més enllà de tot això, la conjura de l’equip tarragoní és començar a millorar al Nou Estadi, on l’afició s’ha acostumat més als laments que no pas a les celebracions. I és que l’equip que entrena Nano Rivas pateix una bipolaritat poc comuna: és el millor visitant de la lliga (25 punts) i el segon local més dèbil (11). Per fer-ho, això sí, caldrà que l’equip torni a sentir-se còmode jugant com a local, on s’ha estancat i té un context poc propici per explotar el seu talent. Més enllà de qüestions futbolístiques, hi ha un factor psicològic que està afectant el bloc.
“Tot i que per analitzar les causes exactes de la dinàmica cal estar dins del vestidor i viure el dia a dia, la diferència de puntuació depenent d’on es jugui deixa palès que l’equip té un focus de pressió que afecta el jugador en els partits a casa”, explica el psicòleg esportiu Vicenç Raluy, que detalla com la pressió repercuteix en el rendiment físic del futbolista: “A casa, en teoria, t’has de sentir còmode, però aquesta obligació de guanyar genera exigència, i això deriva en frustració i ansietat. Tot plegat fa que el jugador respiri malament i estigui tens muscularment. Al final, no arribes a temps a les jugades, rendeixes pitjor i la frustració va en augment.”
A l’hora d’assenyalar possibles solucions al bloqueig del Nàstic a casa, Raluy adverteix que no hi ha fórmules màgiques. “Les frases miraculoses no serveixen, portar un guru a fer una xerrada no té resultat, com a molt et pot servir per un dia concret”, apunta el psicòleg, que afegeix: “Aquí és clau que el cos tècnic transmeti molta confiança als seus jugadors, i que se sàpiga quin és el focus de pressió per mirar d’eliminar-lo o reconvertir-lo. Si en comptes de pressionar els jugadors els dones escalf, aquest focus desapareix.”
D’altra banda, Vicenç Raluy desmunta el tòpic que amb una millora sobtada de resultats l’ansietat desapareixeria: “Hi ha la temptació de dir que dos bons resultats ho arreglarien tot, però no és cert. Perquè tinguin efecte, al darrere hi ha d’haver la percepció que han arribat gràcies a un bon treball.”
LA XIFRA
Notícies
Dijous,19 setembre 2024