Les darreres grans consecucions del Nàstic han tingut sempre un paral·lelisme: les situacions límit. El conjunt grana es mou com peix a l’aigua en els contextos més indesxifrables, sovint sense tenir a veure amb la justícia o amb els mereixements al terreny de joc. Una altra derrota ahir al Nou Estadi hauria estat un cop moral desastrós després dels dos darrers precedents contra dos equips en la lluita per la permanència (derrotes contra el Còrdova i l’Alcorcón). Però ahir els grana es van limitar a aconseguir els punts. Van guardar certa solidesa però tampoc van fer un partit extraordinari: obrint la llauna en el primer quart d’hora en van fer prou. Amb la sensació de partit de caixa o faixa, el Nàstic va passar de puntetes pel matx fins que va sentenciar en el darrer quart d’hora amarrant un triomf que posa sis punts de diferència respecte a la Cultural Leonesa. Ara mateix, una distància que dona molta tranquil·litat.

Els problemes del Nàstic a casa –és un dels dos equips, amb el Barça, que ha aconseguit més puntuació al seu feu que a domicili– van quedar en no res a l’inici de partit. Dimitrievski es va espolsar el domini inicial del Lugo amb una aturada fàcil i amb una passada en llarg que va recollir Álvaro Vázquez per assistir al cop de cap de Maikel Mesa. La ballaruga en la celebració del jugador canari va ser la quarta acció més maca de tota la sèrie, ja que la passada de Dimitrievski de 60 metres va ser espectacular, la centrada d’Álvaro Vázquez, una delícia i l’entrada de la segona línia de Mesa, molt neta. El Lugo semblava haver agafat les regnes del partit, i els de Nano Rivas van estar molt còmodes defensant i alimentant Álvaro Vázquez al contraatac. El badaloní va estar a punt de fer el segon caçant una pilota llarga de Fali, però no va resoldre bé l’un contra un davant Leuko i va xutar al lateral de la xarxa. També Mesa va estar a prop del gol en una acció individual que va néixer al vèrtex de l’àrea i que Juan Carlos va aturar amb el peu (38’). El domini del terreny de la pilota i de l’espai del Lugo no es va traduir en cap acció de perill dels gallecs en la primera meitat.

En la segona, els gallecs tampoc van generar gaire res en camp rival a banda d’un xut fluix de Seoane (61’) i del final a la desesperada. Els grana, en canvi, van sentenciar amb un xut de Juan Muñiz, en la primera pilota que tocava després de saltar al terreny de joc, i en un contraatac de Tete Morente, culminat quan el rival ja estava bolcat a l’àrea de Dimitrievski.