Pel que ens diu la gent, la valoració és molt positiva. Era un repte des del punt de vista organitzatiu pel que suposava tants participants i estem contents de com ha anat. Ara hem de fer una valoració interna perquè sempre hi ha petits detalls que fallen i hem de millorar. A més, en aquesta edició teníem la motivació de fer el millor MIC de la història per dedicar-lo a Sandro Rosell i Joan Besolí, que sempre ens han ajudat en tot i ara fa deu mesos que estan en presó preventiva. Sabem que els hem tingut entretinguts seguint el torneig aquests dies i això ens fa feliços.

Sí, sobretot gràcies a les tres noves categories que hem fet. L’any passat ja havíem crescut i aquest any, entre aquestes categories i l’augment d’equips en altres, hi ha hagut més equips, més de 100, i això comporta més gent, més seus i més desplaçaments. Era un examen molt exigent i l’hem superat.

Era una petició que teníem des de feia temps, però tenim la norma que els equips facin com menys hores de viatge millor. Hem aconseguit situar les noves categories allà i hem pogut fer que Vilatenim gaudís de la inauguració i d’algunes finals.

Sí, perquè es va deixar de fer per una qüestió de capacitat de l’estadi, però ara sabíem que distribuint les finals hi podíem tornar. És una alegria perquè som gent de memòria i ens agrada recordar el nostre origen.

Entenem que aquí es juga per categories de dos anys, però pensem que a la llarga es jugarà per anys naturals. Pensàvem tenir 16 equips i les hem tancat amb 32. Ha estat un èxit perquè ha tingut molta acceptació.

I tant. L’any passat el vam fer col·locant 60 equips amb molt poc temps i ara l’hem consolidat amb 112 i noves seus. Els equips han acabat molt satisfets i això ens satisfà i ens fa lluitar per seguir-lo fent créixer.

Que s’hagi fet més gran no vol dir que sigui més complicat. El funcionament que marquem és el mateix a totes les seus. Simplement créixer vol dir augmentar el nombre de col·laboradors, d’allotjaments i de seus. Ho hem pogut fer gràcies a l’esforç de més de 500 col·laboradors.

A circumstàncies alienes a nosaltres. L’Aspire té restriccions econòmiques pel mundial de Qatar del 2022 i el Madrid ara tenia altres compromisos, però han vingut responsables del club i tenim el compromís que hi tornaran a ser. No vol dir que no valorin el torneig, i és que tots dos tornaran.

No. La gent es pensa que volem que guanyin els grans, i a nosaltres que guanyin equips com el Llagostera o el Tuttifutbol ens agrada perquè no estem dedicats només als equips grans. Són equips molt ben preparats, que han guanyat contra equips de renom i que s’ho han merescut. El Llagostera, per exemple, treballa molt bé la base i s’ha vist.

Intentem actuar amb mà ferma. Amb més de 900 partits i tanta tensió és impossible que no passi res. En general, però, brilla el fair play, com en el cas del Nama Sports o del Mercantil, que va jugar amb sis jugadors perquè el rival no en tenia més.

En el MIC encara no s’ha acabat un any i ja treballem en l’any que ve. Ja tenim peticions d’inscripcions perquè hi ha equips que estan molt lluny i ja ho plantegen a partir d’ara. Hem de fer la valoració que dèiem i seguir treballant en els propers.

Totalment. Tenim un conveni signat, però sobretot el compromís personal perquè sabem que no trobaríem cap lloc millor amb tanta implicació de tothom.

Encara podem créixer en les categories noves, per exemple. Si l’augment d’equips no va en detriment de la qualitat podem seguir creixent. Hem batut rècords i expectatives perquè pensàvem a tenir 350 equips l’any 2020 i ara ja els hem passat. Seguirem creixent si sabem segur que ho podem assumir.

El MIC de seleccions és un projecte que hem treballat i estudiat amb la federació espanyola, però no és fàcil perquè hi ha calendaris UEFA i es complica. No ho hem desestimat, però ho hem apartat. És un repte que tenim al cap, com per exemple fer un MIC de futbol de base. Ara mateix no ho veiem viable, però seguirem mirant si es pot fer, i si arriba un dia que veiem que tenim totes les garanties per fer-ho en les millors condicions ho tirarem endavant. El projecte no és a les escombraries, sinó que estem a l’expectativa.