Ha canviat el guionista, però no la història. El Barça B, aquest cop amb Javi García Pimienta per primer cop com a timoner, ha repetit el guió habitual d’aquesta temporada. Es mostra voluntariós. Juga millor que el rival. Acapara la possessió. Arriba a l’àrea contrària. Però a l’hora d’aconseguir allò que és tangible en el futbol, no hi ha manera. Sense gols no hi ha alegries. I sense alegries, s’imposa la tristor, per no dir directament la depressió. Sobretot si es té en compte que el filial blaugrana va encadenar a Almeria la desena jornada sense guanyar i la sisena derrota. Cada setmana que passa, pensar en la salvació és un exercici més utòpic. Ahir, un gol d’Hicham en la segona part va amargar el debut de García Pimienta a la banqueta blaugrana, en un partit en què el Barça B estava sent clarament superior a un rival directe en la batalla per salvar-se. Vaja, un drama ja recurrent que deixa el filial barcelonista sense marge d’error. Si es vol salvar, a partir d’ara està prohibit fallar.

Res feia pronosticar que el conjunt blaugrana acabaria el partit capcot veient com havia estat la primera part. Els de García Pimienta, conscients que l’especulació és una actitud suïcida quan tens la urgència de fugir de sota, van anar a mossegar un rival que va patir de valent. De fet, el millor futbolista de l’Almeria, i amb molta diferència, va ser el porter René Román. Més que un maldecap, va ser una migranya per als atacants del Barça B. Ho va salvar absolutament tot. En la primera part, sobretot a partir del minut 25, el sentinella andalús va tenir una feinada i la va resoldre tota bé. Va frustrar a Nahuel, a Monchu –consolidat a còpia de bones actuacions– i a Carles Pérez. Aquest darrer, de fet, va tenir les dues ocasions més clares, però va faltar un punt de definició. El bagatge dels de casa, per la seva banda, va ser pobre. Ho havia intentat en els primers compassos Pozo, però sense posar problemes a Ortolá.