El Sant Andreu visitava un escenari grandiloqüent com el Nou Castàlia amb un objectiu entre cella i cella: que l’eliminatòria es pogués decidir diumenge que ve al Narcís Sala. Dit i fet. El conjunt quadribarrat va fer un senyor partit contra un Castelló que té jugadors brillants però que ahir estava apagat, i va aconseguir un empat a zero boníssim. Val a dir, això sí, que veient els darrers vint minuts del partit, el resultat és fins i tot injust, ja que els de Mikel Azparren van disposar de molt bones ocasions per obrir la llauna.

De seguida es va veure que el d’ahir era el partit d’anada i que hi havia moltes coses en joc. Ningú no va voler córrer riscos. Així, en el primer temps, no hi va haver ocasions clares. Només Josu, amb un xut fluix, i el local Cristian Herrera, amb una bona canonada, van arribar a inquietar el porter rival.

La tònica va continuar després de la represa. Badalls i més badalls. Per fortuna, el Sant Andreu és un equip ambiciós i, a partir del minut 67, va avançar línies i va tancar el Castelló a la seva àrea. Els quadribarrats ho van posar tot, però els va faltar el punt d’encert necessari. Així, ni el cop de cap de Guerrero (67’), ni el xutàs escorat de Josu (75’), ni la rematada precipitada d’Alberto quan hauria pogut assistir Kuku o Josu (80’), ni tampoc la falta directa executada per David López (85’), van acabar al fons de la porteria. L’empat a zero, en tot cas, permet al Sant Andreu afrontar la tornada de diumenge que ve, que disputarà davant de la seva parròquia, amb totes les garanties del món.