Els equips de tercera divisió treballen tranquils i estan poc acostumats a tenir l’atenció de mitjans d’arreu. Quan arriben els setzens de final de la copa, però, tot canvia. Sobretot quan els toca enfrontar-se al Barça, al Madrid o a l’Atlético. Ho saben els jugadors de la plantilla del Sant Andreu que van jugar contra el conjunt colchonero fa cinc anys, i ho saben també Óscar Muñoz i José Segovia, que el 2014 van enfrontar-se al Real Madrid. Enguany toca repetir, ja que el club barceloní ha quedat emparellat de nou amb l’Atlético. Dimarts vinent el Narcís Sala viurà el primer assalt.

L’objectiu és clar. Més enllà del tòpic de gaudir, els quadribarrats volen oferir resistència. “És clar que ho disfrutarem, però al camp som onze jugadors contra onze jugadors i anirem a mossegar i a plantar cara, com en cada partit”, explica el porter Segovia, que hi afegeix: “Es gaudeix competint, perquè si et claven deu gols acabes sent la riota de tothom.” Això sí, a ningú no se li escapa que la possibilitat de poder jugar contra grans astres del futbol mundial és un caramel per a jugadors acostumats a la segona B i la tercera. “Jo, d’aquestes eliminatòries, em quedo amb el fet de poder enfrontar-me contra gent de primera i en estadis de Champions: anar allà, competir, aconseguir el millor resultat possible i guardar alguna de les fotos que ens fan per poder-les ensenyar als fills i als nets en el futur”, explica Óscar Muñoz, que precisament va fer un gol en el Cornellà-Madrid del 2014. La possibilitat de poder marcar també contra l’Atlético el motiva, tot i que és conscient que coses així són difícils de viure: “Contra el Madrid em pensava que no xutaríem ni a porteria i, contra l’Atlético, que defensa vint vegades millor, encara serà tot molt més complicat.”

Un partit de copa com el de dimarts vinent altera la rutina de qualsevol equip de les categories més humils. Tant Óscar com Segovia ja van viure la bogeria mediàtica que suposa veure’s les cares amb el Real Madrid, i contra l’Atlético, tot i que no hi ha tanta premsa al voltant, estan passant una experiència similar. Tots dos, a més, la viuen de la mateixa manera: encantats de ser notícia però reclamant el seu rol de futbolistes. José Segovia en parla sense embuts. “És clar que t’agrada que et facin cas, però que mai no vinguin a entrevistar-te i ho facin ara, centrant-se més en si treballes en una botiga de roba o ets dentista que no pas en com has arribat fins aquí, em grinyola una mica”, afirma el porter quadribarrat, que agrairia que es parlés més de futbol i menys d’anècdotes. “No s’ha d’oblidar que l’Atlético ve aquí a disputar un partit, no a comprar roba. Hem arribat als setzens de final de la copa perquè juguem a futbol, no perquè treballem en una botiga o siguem obrers”, hi afegeix.

Més enllà de l’experiència personal, tots dos valoren també el que suposa aquest partit per a tot l’entorn del Sant Andreu, un dels clubs del futbol català amb més seguiment. “Això és un premi també per a la nostra afició, que no ens deixa d’animar pels camps de tercera divisió i podrà gaudir d’un partit contra un equip top al Narcís Sala”, conclou Óscar Muñoz.