Una festa. La recompensa al treball incansable dels pencaires del futbol. Un somni. Un dia per a la il·lusió. Un premi... La llista de tòpics cada cop que s’acosten les eliminatòries de setzens de final de copa és molt llarga. I els tòpics hi són per alguna cosa. Solen reflectir, amb més o menys precisió, una realitat. Quan un equip de tercera divisió rep un gegant del futbol mundial, a casa del club humil tot es viu com una celebració. Això és el que passarà aquesta nit al Narcís Sala.

El Sant Andreu rep l’Atlético de Madrid i al barri ningú no s’ho vol perdre. Per a l’afició, la festa és veure figures de primer nivell a uns metres de casa. Per als jugadors, en canvi, la festa és competir. Al final, el que separa els futbolistes dels dos equips és la seva qualitat, que les categories hi són per alguna cosa, però tots dos comparteixen un tret: són esportistes i no volen perdre. El gran objectiu amb què el Sant Andreu afronta el partit d’avui, amb tot, és gaudir de l’experiència a través de la competició. Parlar d’una victòria, tenint en compte on és cadascú, són paraules majors, però Mikel Azparren vol que hi hagi vida de cara a la tornada. “No entenem que es pugui afrontar el partit d’una altra manera que no sigui competint”, afirma l’entrenador del Sant Andreu, que creu que el repte d’avui és més complicat que el de fa cinc anys: “L’Atlético actual està per sobre del del 2013, però volem arribar a la tornada vius en l’eliminatòria, aconseguint un resultat il·lusionant i que ens faci sentir orgullosos.”