El cas més paradigmàtic és el de Rubi, que va iniciar el seu periple a les banquetes al Vilassar el 2001, i fins fa uns mesos no va tenir l’oportunitat d’entrenar un equip de primera des de l’inici. “Ha estat un camí llarg fins a arribar a l’Espanyol. Vam tenir sort de començar a tercera, que no és poc. Jo em sento molt afortunat d’haver començat a tercera, i de conèixer les categories anteriors, territorials, etcètera. Són categories molt boniques.” El tècnic blanc-i-blau era molt gràfic explicant quina era una de les claus. “El camí no és fàcil, sens dubte. Cal valorar quantes bales estàs disposat a gastar abans de llançar la tovallola. Hem superat aquests «aquí m’aturo», i fins aquí. És molt difícil arribar a un equip com l’Espanyol i ens omple d’orgull, però seríem igual de feliços entrenant l’Arenys de Mar, el Vilassar... No sento que tingui especial èxit pel fet d’estar a l’Espanyol, ni em sentiria un fracassat estant a tercera o en un juvenil”, confessava, i alhora deia que no li agrada “ser l’entrenador de moda”.

Un punt en què coincidia amb Sergio González. “Entrenador de moda? Això és lleig. Les modes passen. Estic content de com van les coses al Valladolid i de com estem treballant.” El tècnic del Valladolid ha viscut la cara amarga de les banquetes. “La sort sense treball no apareix sola. He estat dos anys esperant una oportunitat, al llindar de la desesperació, i mira com estem ara. No pots perdre mai la convicció que hi pots arribar. Ets entrenador encara que no entrenis cap equip.” El riberenc es referia al seu pas per la banqueta periquita. “No tinc res a perdonar a l’Espanyol. Va ser una oportunitat ràpida que no podia rebutjar i potser em va arribar massa de pressa, però vam complir els objectius i després va arribar una solució dantesca. Em quedo amb la part positiva”, va dir Sergio sobre el seu comiat. I va reblar: “A l’Espanyol li desitjo el millor, soc un periquito més. Si hi tornaré? Mai se sap. Rubi va marxar del filial i ara és el primer tècnic...” I tenia molt clar que la candidatura de l’Espanyol per jugar a Europa és clara. “És un seriós candidat per a Europa. Té molt bons futbolistes. Hi ha un tècnic que ha entrat amb bon peu al club, i el més important: els jugadors creuen en el futbol que executen.”

L’Espanyol ha arrencat molt bé i Rubi va recollir el guant que li van llançar els seus homòlegs. “És una situació que de moment eludim, fins que no passin més jornades. Estem lluitant per competicions europees, sempre entre els set primers. Però dir que aquest és l’objectiu i que si no s’hi arriba és un fracàs... No hi estic d’acord”, deia, i hi afegia: “De sostre, no ens en posem cap, i en això estem treballant.” Així mateix, eludia parlar del derbi: “Primer, el Girona i el Getafe. I tant de bo sigui un derbi que pugui modificar la classificació, però queda temps.”

L’última hora ha deixat una mala notícia. Óscar Duarte: estripada muscular al terç superior del recte femoral de la cuixa esquerra. El futbolista està tornant a Barcelona i ha abandonat la concentració amb Costa Rica. La seva baixa s’afegeix a la de Naldo. “És una notícia dura”, admetia el tècnic. Finalment, parlava del futur d’Hermoso. “És una situació de la qual es parla molt, però no la preveiem. La idea és mantenir-lo fins a final de temporada. La intenció és que el Madrid no el vingui a buscar. Però, si ho fa, no t’ho dirà dos mesos abans.”