Fundació Grama
Roberto Morales
Una història d’amor
L’estima pel futbol ha estat el gran motor del migcampista per superar una greu lesió als 37 anys i tornar als terrenys de joc
“Estem en una mala dinàmica i és fotut estar a baix, però a veure si ens en podem sortir i l’any que ve començar de zero”, diu Morales
“Tenia moltes ganes de tornar. L’altre dia semblava un nen, semblava com si tornés a debutar. Ni m’imaginava que en tingués tantes ganes, però és que m’encanta; no concebo un diumenge sense futbol.” I aquest últim any n’havia passat molts, de diumenges sense poder jugar. En total, 301 dies apartat dels terrenys de joc després de trencar-se el lligament encreuat en un partit contra el Manresa, el març passat, a primera catalana. Diumenge, a Ascó, tot va tornar a la normalitat en la vida de Roberto Morales.
“El primer que em va passar pel cap va ser deixar-ho, se’m feia tot molt costa amunt. Però la meva família em va dir que no ho podia deixar així, que eren molts anys i que no podia acabar tot per culpa d’una lesió”, explica el migcampista, conscient que, a punt de fer 37 anys, el més lògic hauria estat agafar el camí de la retirada: “La directiva i el presi em van acabar de convèncer; com aquell qui diu, em van obligar a continuar”, diu Morales, que unes setmanes després de la greu lesió va rebre una oferta de renovació. I des d’aleshores, més de nou mesos de recuperació en què l’amor pel futbol i pel projecte colomenc han estat ingredients essencials per no llançar la tovallola: “Jo sempre he estat força anys als equips en què he jugat, però en aquesta Grama m’hi sento com a casa. Em van trucar fa uns anys perquè m’unís al projecte i em sento molt orgullós de tot el que hem aconseguit. Aquest club encara no ha tocat sostre i, quan ho deixi, a mi m’agradaria seguir-hi vinculat.”
El futur
“Des de fora es pateix molt, però sempre he intentat ajudar a tots els nivells en tot el que em demanaven. Ara, a veure si puc jugar una mica més i ajudar així l’equip des del terreny de joc”, confessa el capità colomenc, que, tot i el mal moment que viu l’equip, ja pensa a intentar salvar la categoria aquest any per fer un salt qualitatiu el que ve. “Som un equip molt nou i hem entrat en una dinàmica dolenta. És fotut quan caus a la zona baixa, però jugador per jugador tenim plantilla per estar molt més amunt. A veure si ens en podem sortir i el curs que ve podem començar de zero”, explica el jugador extremeny, que, si pot, continuarà un any més: “Ara, després de fer esforços se m’infla el genoll i m’han entrat dubtes. Però si estic bé, és clar que seguiré.”