El Barça ha superat el risc de depressió que amenaçava de fer acte de presència quan, fa un mes, sem­blava que havia per­dut la lliga per una pati­nada con­tra l’Spor­ting de Huelva i, a més, queia eli­mi­nat en la copa con­tra l’Atlético. En deu dies tot ha girat com un mitjó: pri­mer, una victòria al Metro­po­li­tano que reen­ganxa les culers al títol esta­tal i després una eli­mi­natòria de Cham­pi­ons Lea­gue esplèndida per recu­pe­rar la con­fiança. Si el Barça vol acon­se­guir arti­cu­lar un relat gua­nya­dor, de rotun­di­tat a Europa en el fut­bol femení, va pel bon camí, perquè l’equip ha acon­se­guit la segona presència en les semi­fi­nals en tres tem­po­ra­des, igua­lant, aquest any, el seu sos­tre històric en la com­pe­tició con­ti­nen­tal. El Bayern serà el rival.

El Barça va com­ple­tar l’objec­tiu doble que s’havia plan­te­jat per al par­tit d’ahir: gua­nyar el xoc, esvaint cap dubte sobre l’eli­mi­nació i que cap juga­dora es lesionés. L’esce­nari a l’Ara­sen Sta­dion era lamen­ta­ble, amb metres i metres de sorra i una gespa irre­gu­lar que posava en perill l’estat de les fut­bo­lis­tes. Per això, les blau­grana no van córrer gai­res ris­cos en la com­bi­nació i van optar per pilo­tes llar­gues i a les ban­des que van fer molt mal a la defensa noru­ega. Cortés va sor­tir amb un onze de titu­lars, per asse­gu­rar el par­tit, i li va fun­ci­o­nar a mera­ve­lla, perquè ja en el minut 7 Mar­tens va com­ple­tar una jugada ini­ci­ada per Mela­nie i va engal­tar un xut que va entrar per l’escaire després de ser assis­tida per Cal­den­tey.