Em trobo bé tenint en compte la lesió complicada que vaig tenir. Farà sis setmanes de l’operació i encara vaig amb crosses però començo a posar una mica el peu a terra i estic dins dels terminis que em va marcar el metge. Aquesta setmana torno a tenir visita i veurem si puc avançar una mica més.

Ho vaig saber perquè aquesta lesió ja l’havia tinguda a la cama dreta fa uns anys. Vaig notar el mateix. El genoll em va marxar i després un dolor molt fort a la zona, i em va quedar tot bloquejat. Vaig saber que no seria res de bo i per desgràcia la intuïció va ser correcta. Cada cop que penso en el dia i el moment de la lesió em venen tots els mals, per tant intento no pensar-hi gaire. Estic més pendent de mirar endavant que no pas de donar voltes al que em va passar, perquè, si no, no aixecaria el cap. L’única manera de tenir la millor recuperació és sent positiu i mirant cap al futur.

Des del primer moment que em vaig lesionar tots els companys es van bolcar en mi i no m’han deixat respirar del suport que m’han donat. Estic molt agraït de com m’han tractat tots i la prova d’això és el vídeo que em van fer a Portugalete, quan em van fer una videotrucada des del vestidor perquè pogués celebrar-ho amb ells. Tots els dies un o altre em diu alguna cosa i em pregunta com estic. Això ha estat un motiu més per agafar-me amb més ganes la recuperació.

Tots els equips que pugen de categoria és perquè a dins del vestidor també tenen un grup humà molt bo; si no, és impossible fer coses d’aquestes. Ho hem comprovat un cop més, i ara és important que es mantingui la base de la plantilla per fer el salt a 2a divisió B. El grup que hem format és un grup guanyador, en dinàmica positiva i s’ha d’aprofitar aquesta embranzida, que segur que tindrem per continuar obtenint bons resultats.

És molt positiu. Per mi és molt important que es mantingui una gran part del bloc d’un equip que és guanyador, que acaba de pujar i on els jugadors estan amb una mentalitat molt positiva. S’ha de prioritzar la inèrcia que portàvem per continuar fent les coses bé i assolir la permanència. Ja ens hi vam trobar quan vam pujar de 2a B a 2a A. El primer any es va mantenir molta gent de l’ascens i el resultat va ser molt bo. Ara és una situació similar i valoro molt positivament la decisió de mantenir el bloc.

Ara feia temporades que no hi jugava i l’última vegada va ser amb el Girona i també vam pujar. Normalment hi ha sempre tres o quatre equips molt forts, i aquest any hi han sigut: l’Hospitalet, el Prat, l’Horta, el Sant Andreu… han estat equips molt potents. Fa molt temps que vaig competir a tercera divisió, però tinc la sensació que el nivell és més elevat ara que en l’anterior etapa que hi vaig jugar.

Just el dia que em vaig lesionar, el cap de setmana del 25 i 26 de maig, estàvem fent un torneig i ara estic des de l’1 de juliol en dos campus de futbol. Un a Palamós i un a Salt. Tal com estic no puc anar a Palamós i estic més en el dia a dia del de Salt. Hi soc, però tampoc com m’agradaria. Jo voldria entrenar-me amb els nens, ser al camp amb ells i ensenyar-los amb la pilota als peus, però bé, aquest any m’ha tocat fer-ho així. Controlo que tot funcioni i faig el suport des de la graderia.

Sí, no m’ho he plantejat seriosament encara, però sí que tinc els tres nivells d’entrenador, que ja me’ls vaig treure pensant en un futur. He entrenat nens i és un vessant que m’agrada. Qui ho sap si en un futur podria tirar per aquí