L’Olot va repetir a Castelló una pel·lícula que ja havia vist altres vegades. No va ser capaç d’avançar-se en el marcador tot i generar ocasions prou clares per aconseguir-ho i, en els minuts decisius del partit, va encaixar un gol que el va llençar a la lona. A diferència de la setmana passada, aquest cop encara tenia temps per aixecar-se, però els locals es van protegir bé i no es van deixar colpejar.

Raúl Garrido va aparcar el sistema de tres centrals i carrilers i va sorprendre amb un 4-3-3 que a la primera part va sortir prou bé. El seu equip va tenir el domini de la pilota en diverses fases del joc i, fins i tot, va arribar amb perill a la porteria d’Álvaro Campos. El porter del Castelló va aturar un primer xut de Natalio, el davanter que va acaparar gran part de les ocasions de gol; va desaprofitar un un contra un per culpa d’un control massa llarg, va demanar un penal després d’una gran jugada personal a dins l’àrea i va rematar massa forçat una bona centrada de Peque per la banda esquerra.

L’atacant cedit pel Barça B va ser la gran novetat de l’alineació, juntament amb Arnau Comas, que es va estrenar amb l’Olot jugant de lateral dret. En defensa, va completar una gran primera meitat, però el va condicionar la targeta groga que va rebre al final de la primera part. De fet, després del descans tot va canviar força. És cert que el Castelló ja havia avisat a la mitja hora de joc amb una rematada de cap de César Díaz que va acabar al pal –Alan Baró va salvar el refús de la mateixa jugada–, però va ser a la represa quan els orelluts es van sentir més còmodes.

La lesió de Pedro del Campo tampoc no va ajudar l’Olot. El migcampista va abandonar el camp en els primers compassos del segon temps, lesionat i en llitera. Els garrotxins es van desorientar, no van arribar amb tanta freqüència a la porteria rival i, per acabar-ho d’adobar, van rebre l’1-0. En el 73’, un servei de banda mal defensat va acabar amb una pilota morta a dins l’àrea que Jamelli va convertir en gol. L’Olot va tornar a pagar molt cara una desconnexió puntual; va marxar de Castàlia amb les mans buides i amb la sensació que un empat hauria estat més just.