El club s’ha anat consolidant, sobretot amb experiència esportiva i gràcies a tenir unes bases econòmiques més solides. Primer perquè han anat progressant certs aspectes reglamentaris i perquè nosaltres també hem consolidat tots els aspectes de patrocini. Queden poques tanques publicitàries i hem dedicat un espai semblant als mallots ciclistes a la samarreta amb tres patrocinadors principals, treballem la part frontal del pantaló, el darrere ja està ocupada… Des del punt de vista social hem de reconèixer que ens costa progressar a la ciutat d’Olot i a la comarca pel que fa al nombre de socis. També ens costa difondre el projecte als mitjans de comunicació. Als clubs humils i modestos que volem donar transcendència al territori, al caràcter social i sectorial, ens costa molt progressar i obrir-nos camí en aquest món en què les empreses úniques i el monopoli ens deixen poc espai a la resta.

Aquests any hem fet un pas endavant des del punt de vista econòmic, i espero que es faci des del punt de vista esportiu. Els passos endavant que fa l’Olot són passos molt dimensionats al territori i al que nosaltres podem fer. No podem tenir una dimensió de molts milions d’euros i llavors incórrer en impagaments. El problema és que nosaltres tenim la dimensió que hem de tenir a segona B, però hi ha clubs que tenen una dimensió més gran però competeixen amb irregularitat. Som l’únic club que quan arriba a les reunions de la federació mostra una posició clara envers una competició injusta com aquesta esportivament, però molt més econòmicament. Pensem que no es pot guanyar una categoria d’una altra manera que no sigui competint, i no pas pagant 400.000 euros vinguis de la categoria que vinguis. Això no ens agrada per molt simpàtic que ens caigui el propietari del club. Que els filials no tinguin regulat el nombre de llicències que poden utilitzar durant la temporada o l’edat dels jugadors fa que siguin un segon equip, i això fa que no tinguin res a veure amb la promoció del talent jove. Reclamem que es reformin aquestes regles i que les entitats que tinguin deutes i incompleixin en concursos de creditors surtin de la competició.

Si realment la federació ens dona diners i ens subvenciona la seguretat social dels jugadors pensem que els comptes dels clubs s’han de dipositar en el registre mercantil. Que quedi regulada la competició en l’aspecte econòmic, i després tot serà més seriós. Els estudis ens mostren que l’Olot i el Cornellà són els dos únics clubs amb patrimoni positiu que mai han estat a la LFP. S’ha de fer prevaler la justícia econòmica al futbol i hi ha d’haver unes regles que facin que el futbol sigui per als futbolistes. Si algú vol posar-hi diners, que els hi posi, i si algú ho fa més bé que els altres ha d’anar amunt, però amb una reglamentació.

Treballem per fer un futbol social sostenible. Busquem gent que es fixi en el que fem, que ens doni suport i que aquests diners reverteixin en la societat. Juguem amb futbolistes nascuts o formats als Països Catalans, i això té una intenció molt clara pel que fa a la identitat. En la història del futbol català som un cas únic, a ningú se li havia acudit fer el que fa l’Athletic Club però a Catalunya. Vam néixer com un projecte humil, i amb l’esforç d’una junta que treballa de manera amateur i de molta més gent involucrada hem progressat a molts nivells.

L’utilitzarem tant com puguem per difondre el projecte. Nosaltres no tenim interessos en sortir als diaris quan hem guanyat 0-5, sinó que volem fer que el futbol, que és la millor eina d’integració que hi ha al món, agafi cos en el projecte de cada club i de cada ciutat. El centenari és un vehicle que ha de servir per difondre que nosaltres ens preocupem de més coses més enllà del futbol. En quinze anys que fa que som a la junta han canviat coses. Hem millorat en instal·lacions i quan ho hem fet hem creat cinc equips femenins, dos equips de futbol social, un filial amb quatre equips de futbol inclusiu, una escola de futbol i un primer equip competitiu. Ens preocupem, sobretot, que hi hagi contingut de caràcter social en tots els espais del club.

El futbol estatal i el català tenen una característica comuna, i és la baixa durada de les trajectòries de les juntes i els responsables dels clubs. Això fa que tothom es preocupi només del futbol, que alguns es preocupin de l’economia i molts pocs ens preocupem de l’entorn en el qual estem. Falta culturalitzar la informació esportiva. Entenc que l’interès de la venda d’espais de comunicació són els resultats però hi ha moltes més coses. El periodisme pot fer una gran labor d’imatge i d’altaveu a l’hora que el futbol pugui complir aquesta faceta d’apaivagar les coses, reunir persones, integrar col·lectius...

Com una competició altament injusta. Tu cuides la teva escala salarial però veus que un altre club fa una oferta irregular per un jugador. Aquest club ha perdut un milió d’euros els dos últims cursos i presenta una oferta que duplica la nostra; davant d’això…

Les relacions són molt bones, i hi són per alguna cosa. Ens agraden clubs que tinguin una estratègia complementària a la nostra, encara que una sigui interestel·lar i l’altre sigui rural o comarcal. Té uns valors molts semblants als nostres; per tant, la relació amb el Barça ens interessa i farem tot el possible per tenir-la més forta. Això sí, sempre conservant la personalitat que l’Olot té i ha de tenir.

Desgraciadament no puc somiar o imaginar ximpleries. Sí que et puc dir l’Olot que m’agradaria. M’agradaria un Olot jugant amb el camp ple a vessar, els aficionats amb pell de gallina i l’equip disputant una fase d’ascens a segona A.