La segona B no és la millor categoria per als extrems petits, hàbils, joves i verticals. Liberto Beltrán (22 anys) ho sap bé perquè s’ha passat quatre temporades intentant buscar el seu lloc en la categoria de bronze, sense passar mai de la vintena de partits disputats per temporada. Sense continuïtat al filial de l’Elx, l’Alcoià, el Betis B i la Cultural Lleonesa, ara s’ha convertit en l’estilet del líder d’una de les lligues més competitives de la divisió. L’afició del Lleida ja té un nou ídol que coreja el seu nom mentre fa anar de bòlit totes les defenses que se li posen al davant.

A Liberto li flaqueja la veu i se li posen els pèls de punta quan recorda el seu públic dempeus i corejant el seu nom. Contra l’Oriola, l’atacant va tornar a donar una mostra de la seva qualitat perquè no només va marcar un gol, va assistir un company i va generar moltes jugades de perill (els blaus van guanyar 4-0), sinó que també va fer un desplegament físic a les acaballes del partit per recuperar una pilota. “No t’ho puc explicar amb paraules”, afirma el jugador. “Ho he passat malament en les darreres temporades perquè no he tingut continuïtat i ara per fi n’estic tenint. Veure que la grada t’estima així és motiu d’agraïment per part meva”, explica. “Sempre prometo feina i això no fallarà en mi”, indica sobre la seva acció defensiva.

El Lleida balla a ritme de Liberto, que desborda una vegada i altra els seus defensors, però el líder ho és també per la seva solidesa defensiva. A la lliga, és l’equip que menys dianes ha rebut (set) i entre els quatre grups només n’hi ha dos que n’hagin rebut menys (el Balears, sis; i el Cartagena, dues). “Hem de ser optimistes perquè l’equip mostra bones sensacions. Des de la línia dels davanters fins a la de la defensa, tot l’equip ha d’estar compacte com estem fent.” Per a Liberto, el secret del Lleida, primer classificat (dos punts d’avantatge amb el Castelló), és de portes endins: “Som un vestidor molt sa. Tots treballem pels companys, som una pinya i el cos tècnic és un més del grup.”