El Nàstic ho tenia tot a les seves mans per rebotar del seu descens a segona B i tornar a la categoria de plata en una temporada. Els grana són l’equip amb més recursos de la lliga, la seva gerència esportiva hi treballa des de la primavera passada –un cop s’intuïa el descens de l’equip– i el club té una cultura guanyadora en aquesta categoria. Però l’inici de lliga ha agafat tothom a contrapeu: amb prop d’un terç de lliga disputat, els grana són a 14 punts del lideratge –el primer gran objectiu–, a deu de la promoció d’ascens –el segon– i a un punt de la salvació perquè ara mateix l’equip fa dues jornades que està en lloc de descens. Tot plegat ha provocat una profunda reflexió a la Budellera, en una setmana de reunions de la junta directiva, amb l’entrenador en el punt de mira. Finalment, Xavi Bartolo tindrà una setmana més de crèdit i s’asseurà a la banqueta en el partit contra el Sabadell (tercer classificat).

La derrota de diumenge passat contra el Badalona, cuer en la taula, va fer molt mal al Nàstic, que s’havia plantejat el xoc contra els escapulats com un trampolí per reaccionar. El president, Josep Maria Andreu, havia tingut una xerrada amb la plantilla per encoratjar-los. L’equip va perdre (1-2) i a Tarragona no s’ho poden creure: el Nàstic és l’equip més ric de la lliga, amb els comptes nets gràcies a la seva etapa a segona A i amb la compensació del descens que la Lliga de Futbol Professional atorga als equips que baixen a segona B (tot i que no és públic, es calcula que cada equip percep al voltant d’un milió d’euros un cop es consuma el descens). L’entitat, doncs, ha pogut alimentar el seu pressupost i destinar-lo a una plantilla cara, dissenyada per Sergi Parés, el principal artífex de la glòria del Reus, i dirigida per Xavi Bartolo, el tècnic de l’equip roig-i-negre que va plantar cara el curs passat amb uns recursos ínfims.

El Nàstic, sense anar més lluny, va pagar durant l’estiu 150.000 euros al Lleida pel traspàs del màxim golejador de la lliga el curs passat, Pedro Martín. Aquesta quantitat és, aproximadament, un terç de la despesa en la plantilla d’equips com ara el Badalona o el Prat.