Albert Dalmau, que tot i jugar contra el Lleida no va ser anunciat oficialment com a fitxatge fins ahir, s’ha convertit en jugador llagosterenc després que el club hagi donat la baixa federativa a Bigas per la lesió de llarga durada que es va fer en l’anterior partit a casa contra l’Ebre i ell hagi ocupat la vacant. El més sorprenent va ser veure’l directament a l’onze, i és que va aprofitar l’oportunitat que li donava el fet que Crespo fos baixa per lesió i Aimar tingués unes molèsties que no li permetien estar al cent per cent. “Vaig tenir molt bones sensacions però s’ha de millorar perquè feia molt de temps que no competia, però els companys em van ajudar molt”, comenta Dalmau sobre la seva estrena.

Més que el debut, el que va fer més especial l’estrena de Dalmau va ser tot el que el va envoltar. I és que la victòria no va ser una qualsevol per al de Sils, ja que precisament va ser contra el seu anterior club, el Lleida. A més, va tenir una part de venjança, i és que el club de la Terra Ferma el va menysprear en el tancament de mercat forçant un acomiadament que el jugador va portar als tribunals per improcedent. “Per tema de fitxes i perquè a l’entrenador no li encaixava en el seu mètode de treball em van fer fora. Em van deixar de pagar i em van donar la carta per acomiadar-me en el tancament de mercat, però hi va haver altres circumstàncies, com ara que em van apartar de l’equip, em feien canviar al vestidor visitant i entrenar-me sol amb el preparador físic. Quan un club es porta així de malament amb tu sempre és una alegria extra poder guanyar”, explica Dalmau, que un cop passat extreu la part positiva: “Això em va fer més fort i estic content perquè em va donar l’oportunitat de venir a Llagostera.”

La sortida del Lleida va ser la porta d’entrada a Llagostera per a Dalmau, que ha firmat per una temporada. “Només sortir del Lleida, l’Oriol [Alsina], amb qui tinc una gran relació des de fa molts anys, em va trucar i em va oferir la possibilitat de venir a entrenar-me amb la resta de l’equip per mantenir-me en forma. Quan, per desgràcia, hi va haver la lesió de Bigas em va oferir formar part de la plantilla. No ho havíem parlat abans, només li havia dit que per qualsevol cosa que necessités podia comptar amb mi, i és que sempre he tingut ganes de jugar al Llagostera per l’amistat que tinc amb l’Oriol i perquè és un club que sempre m’ha agradat”, comenta el lateral de Sils.